Mossèn Alemany
Divendres rebo per mail la notícia de la mort de mossèn Joan Alemany. No hi havia tingut una relació singular, però si un apreci per amics comuns i per la seva trajectòria eclesial. Una vida de capellà que sobrepassa l’Església per ser un dels personatges de la Barcelona del segle XX. Molts del món del periodisme, la cultura, l’educació... tenen la seva relació amb Joan Alemany per explicar. Altres blocs veig que ja en parlen.
Al vespre al casa repasso l’entrevista que li va fer la Roser Bofill en el llibre Església i País (Enciclopèdia Catalana, 1995). Només vaig apuntant fets i institucions vinculats a la seva vida. Parlen sols: Sant Sadurní d’Anoia, 1920; avantguardista de la FJC; seminarista el 34; mobilitzat al front de l’Ebre (on va coincidir amb mossèn Batlles); camp de concentració al sud de França i després a Burgos d’on va sortir per tornar al seminari; Comillas; Lovaina (on coneix la Cardijn, la JOC, la revisió de vida); vicari de mossèn Amadeu Oller a Sant Medir; l’escola Betània, el CIC, capellà al Sanatori de Tuberculosos del Guinardó; regent a Sant Fost de Campcentelles; consiliari de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi; capellà del Col·legi Major de la UB; l’escola Patmos; l’escola de Periodisme de l’Església, la parròquia de Sant Ildefons; la Creu de Sant Jordi, l’homenatge...
Recullo al vol dues cites del llibre:
“Problemes de fe, sincerament no n’he tingut. Sempre m’ha semblat que la fe és tot un procés des de la infància fins a la maduresa, passant per l’adolescència i la joventut, i s’arriba al convenciment que la fe és un misteri, Recordo sovint la pregunta que el professor Leclercq es feia: “Com és que jo tinc fe i els meus germans no?” L’acció de Déu en el cor de la persona humana és un misteri... Més que dubtes de fe, experimento que és un procés en el qual Déu em porta”.
“No tot està per fer. Mai ha estat fàcil portar a terme l’ideal de la Bona Nova de l’Evangeli. Són molts els qui hi han dedicat i hi dediquen molts esforços i fins i tot la mateixa vida en aquesta engrescadora tasca sempre de servei, d’amor i de pau. Cada generació ha d’aportar-hi el seu gra de sorra, amb convicció i serenor d’esperit. Les dificultats no han d’ofegar mai la força de l’Esperit que hi ha en els nostres cors, confiant en la promesa de Jesús d’estar entre nosaltres fins a la fi dels temps”.
Avui s’agraeix rellegir-ho. I agrair el que ens ha aportat mossèn Alemany.
8 comentaris:
Descansi en pau.
Doncs jo vull fer present a la seva germana Montserrat, monja carmelita vedruna, que li ha estat fent costat sobretot aquests darrers temps.
Llisterri: Nuestros sacerdotes forman mejor a los fieles. Nuestras parroquias están más llenas. De los hijos de nuestros seglares saldrán los futuros curas, aunque para ello tengamos que llevarles a otros seminarios a fin de evitar que caigan en manos de Turull y cía. Vosotros deformáis a los cada vez menos fieles que caen en vuestras manos. Vuestros templos están vacíos. Vuestros seglares sirven como mucho para ser monitores de campamentos de verano. No saben doctrina, no conocen la Escritura, no saben disfrutar de la buena liturgia, no tienen una espiritualidad auténticamente católica. Y no sois capaces de producir una sola vocación al sacerdocio y la vida consagrada. Como dice el que tiene los siete Espíritus de Dios y las siete estrellas a la Iglesia en Sardes: “conozco tu conducta; tienes nombre como de quien vive, pero estás muerto” (Ap 3,1).
Llisterri: Nuestros sacerdotes forman mejor a los fieles. Nuestras parroquias están más llenas. De los hijos de nuestros seglares saldrán los futuros curas, aunque para ello tengamos que llevarles a otros seminarios a fin de evitar que caigan en manos de Turull y cía. Vosotros deformáis a los cada vez menos fieles que caen en vuestras manos. Vuestros templos están vacíos. Vuestros seglares sirven como mucho para ser monitores de campamentos de verano. No saben doctrina, no conocen la Escritura, no saben disfrutar de la buena liturgia, no tienen una espiritualidad auténticamente católica. Y no sois capaces de producir una sola vocación al sacerdocio y la vida consagrada. Como dice el que tiene los siete Espíritus de Dios y las siete estrellas a la Iglesia en Sardes: “conozco tu conducta; tienes nombre como de quien vive, pero estás muerto” (Ap 3,1).
"Nuestros", "vuestros"... Sona a guerracivilisme, quina animalada!
Ni l'homenatge a un difunt respecten aquests guerracivilístics. Descansi en pau, mossèn Alemany.
"Nosotros, "vosotros" i cites de l'Apocalipsi com a traca final.
Sort que és Nadal.
El que és ben trist de tot era el cas omís que li van fer a una escola que ell estimava molt. Només el volien per sortir a la foto dels sopars de fi de curs i fer algun article de tant en tant a la revista escolar. I ell ho sabia. Quina escola, Déu meu!
Ara ja és amb la llum. Això és el que realment importa.
Publica un comentari a l'entrada