Els ateus posen de moda a Déu

No es pot negar l’eficàcia comunicativa que està tenint la campanya promoguda per l’Associació Catalana d’Ateus defensant la possibilitat de negar a Déu. Només pagant la col·locació del cartell a dos autobusos aconsegueixen que tothom en parli, i per tant, multiplicar l’impacte (1, 2, 3, 4...) És el que estic fent jo ara mateix escrivint sobre el tema, vosaltres llegint-ho, o el que va fer l’arquebisbat de Barcelona amb una nota molt raonable. I encara se’n parlarà més.

El que no tinc tan clar és que aquí funcioni allò de que parlin de mi encara que sigui malament. Perquè el què ha aconseguit aquesta campanya crec que és precisament el contrari del que suposadament pretén. Ha aconseguit que es parli més de Déu amb dos anuncis, que amb la mateixa celebració del Nadal, que molta de la parafernàlia que l’envolta tapa el seu motiu principal, la celebració del naixement del nen-Déu.

De fet, un dels problemes principals del cristianisme, i de les religions en general, és que en el món occidental tenim Déu bastant oblidat. I, encara que sigui en sentit negatiu, que algú posi de nou el tema de Déu en l’espai públic, és un favor que ens fan, no una ofensa. El problema no és que la gent cregui en Déu per ignorància, el problema és que la realitat social ens porta a ignorar el tema.

Anar predicant que “Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix la vida” t’ajuda a remoure el dubte de que si existeix potser això afecta d’alguna manera la teva vida. És allò de no pensis en un elefant.

Alhora, com ja s’ha dit, ningú podrà negar a partir d’ara la possibilitat de plantejar el fet religiós en l’esfera pública, si els ateus són els primers preocupats pel tema. I també s’ha pogut veure que els ateus no tenen l’exclusiva del pensament lliure, com es demostra amb la diversitat de respostes que ha generat la campanya. Com si els catòlics, quan ha parlat el bisbe, ja no tinguéssim res més a dir.