dilluns, 1 de desembre de 2008

Algú ens aixeca la camisa



Fa dies que dono voltes a l’article que va sortir a El País sobre la guerra de mitres a internet. Aparentment només es tracta d’una campanya de l’integrisme catòlic per desprestigiar a un cardenal, l’arquebisbe de Barcelona Martínez Sistach (els principis polítics dels integristes sempre passen per davant de les seves suposades conviccions catòliques i obediència romana), i per recolzar la candidatura del bisbe de Terrassa Josep Àngel Sáiz per aterrar a Barcelona el 2012. Això diu El País. Bé.

Però probablement la cosa és més complexa. El cervell pensant de tota aquesta operació no és necessàriament un integrista, tot i que la complicitat d’aquests sectors ja li va bé. S’obté un doble benefici. D’una banda, es vol desprestigiar a Sistach per restar-li influència en el moment de decidir sobre el seu successor i, per tant, als candidats més propers al seu perfil moderat. I, d’altra banda, s’agita i es provoca als sectors que veuen a Sáiz Meneses com un retorn al carlisme i de passada li resten punts al presentant-lo com el líder natural de l’integrisme català. És a dir, mata dos (o tres) pardals d’un tret. I mentre ens tenen distrets, altres fan la feina de veritat per promocionar els seus candidats.

Però si a més quatre fanàtics amb accés a internet i poca feina aconsegueixen que sembli que Barcelona és una diòcesis tan desèrtica com dividida, això també contribueixen a argumentar a favor d’una solució a la successió de la metròpoli que no passi per cap dels sectors suposadament enfrontats. I a proposar altres candidats.

Resumint, que el qui alimenta aquesta operació, probablement ens està aixecant a tots la camisa. Tothom que hi entén sap que els bisbes no es fan a Internet ni als diaris; només són dos canals que s’utilitzen per filtrar-hi el què convé. En promocions episcopals, tots aquests blocs i webs que sembla que facin i desfacin bisbes només són blocs i webs utilitzats pels qui els fan i desfan de veritat.

Prova això és que m’expliquen que els il·luminats que es diuen ben informats des de fa tres anys alerten cada dos per tres de la imminència d’uns nomenaments per bisbes auxiliars de Barcelona. I que quan passen els dies i aquests auxiliars no surten diuen que és perquè ells mateixos ho han aturat. Si l’encerto, em penjo la medalla. I si no surt, diré que gràcies a la difusió del seu nom a Roma es van fer enrera. Si tingués més temps per perdre i no hagués de guanyar-me la vida, un dia provaria de fer el mateix. I jugar a despistar, com amb la foto de l’elefant.

4 comentaris:

jordi_morrós ha dit...

El més trist de tot plegat és que persones i/o preveres de la nostra diòcesi de Barcelona van caure en el mateix joc creant aquells blogs anomenats "mossèn Tomás Agustí" i "Contragerminans". Això és pecar encara de més innocent, i a sobre jugant a identificar algun dels anònims participants de la Web nostàlgica i conservadora.

A l'anonimat només se'l pot respondre amb la mateixa moneda que és ignorar-los. El seu èxit és precisament que se'n parli, com algun dels periodistes de la COPE per exemple.

A més a més com dius tu Jordi aquests catòlics de suposada pedra picada no "se cortan ni un pelo" (ho dic així com ells perquè en castellà "nos entendemos todos") a l'hora d'utilitzar un vocabulari i un ressentiment molt poc relacionats amb una mínima educació no ja cristianes sinó tan sols de respecte a la dignitat humana, com fan tan bé alguns d'aquells periodistes que citava abans.

lluis ha dit...

Lo mes penos es que l`integrisma está a la estructura de la jerarquia católica i semblem mes musulmas integristas que cristians.Preguem perque no es tornin terroristas de l`anima.

Eloi ha dit...

Mira que fa dies de l'article de El país. Fins avui no t'han donat permís per parlar-hi?

Anònim ha dit...

Jugues a despistat però tens penjat l'informe de contragerminans als comentaris del teu blog.
Això si que es jugar a dues bandes!