dilluns, 4 de febrer de 2008

El bisbe de Catalunya


Una vegada vaig sentir un bisbe queixant-se contra l’abat de Montserrat: “És que es pensa que és el bisbe de Catalunya!”. El cas és ara d’abat ja n’hi ha un altre però el d’ara ha tornat a fer de bisbe de Catalunya. Perquè? Doncs perquè el que els bisbes catalans no van dir divendres, com fins ara tampoc ho ha fet cap bisbe pel seu compte, ho ha dit en l'homilia d'aquest diumenge l’abat Josep Maria Soler:

“El camí de la vida, el fem juntament amb molta altra gent, i són nombrosos el qui no comparteixen la nostra fe. A l’escola de l’Església, il·luminada pel magisteri del concili Vaticà II, hem après que els cristians, tot respectant les consciències de les persones i l’autonomia de la comunitat política, hem de ser, a l’estil de Jesús, servidors de la societat de la qual formem part. Sabem que cap projecte contingent, de caràcter sociològic o polític, no pot pretendre tenir l’exclusivitat de representar l’Evangeli. En la nostra societat plural, els membres de l’Església no podem pretendre tenir cap monopoli; hem de proposar d’una manera serena, atraient i esperançada, sense imposicions, la llum que ens ve de l’Evangeli sobre la persona humana i la convivència en societat. Ho hem de fer a través del diàleg i de la misericòrdia, i no pas de la confrontació. Aquest diàleg ha de partir de la convicció profunda de la pròpia identitat cristiana i ha d’acceptar respectuosament els altres que no tenen a l’Església la seva llar espiritual (cf. Bisbes de Catalunya, “Creure en l’Evangeli...”, n. 7), amb voluntat de convivència i de construir junts una societat més humana, més justa, més respectuosa de la dignitat i dels drets de cada persona; això ens demana de treballar per la pau amb tots els mitjans èticament legítims. Aquestes conviccions ens han de guiar en el nostre camí de la ciutat terrena a la ciutat del cel.”

Afegeixo una curiositat. La Vanguardia de dissabte titulava que, per si no n’hi havia prou, el Vaticà estava ben al cas de l’anomenat procés de pau. Això em va refrescar la memòria. El bisbe Uriate havia explicat exactament això a Barcelona l’octubre del 2006. Així ho explicava en el blog:

“A nivell eclesial el bisbe de Sant Sebastià va recordar que els cristians han intentat fer de catalitzadors del procés [de pau] creant el clima propici: “No hem estat una veu en el desert”. I també va destacar la llibertat amb la que han actuat el bisbes bascos. Diu que la Santa Seu “esta molt ben informada de la situació, del que pensem i del que fem els bisbes bascos i no hem tingut mai una sensació de distància”. En aquesta línia va emmarcar les paraules de Benet XVI beneït el procés pocs dies després de la treva. Uriarte no va amagar que altres sensibilitats de l’Església espanyola han fet arribar a Roma valoracions diferents, però també va explicar que des de la Santa Seu sempre els han respost que aquest tema l’han de parlar amb els bisbes bascos.”

7 comentaris:

Silveri Garrell ha dit...

Sobre la mal entesa "confrontaciò" amb el Govern dels bisbes centrals, hi ha una pretesa mala interpretaciò per part de l'Abat del Montserrat. Protestar i manifestar-se no es cap "confrontament", i em sembla bé que l'Abat hauria de repassar el significat de les paraules que ja no el recorda de quan estava assagut als pupitres del Seminari.

Anònim ha dit...

El que em sembla a mi, és que aquest Sr. Garrell, deu viure d'una bona pensió de jubilació, perquè a més de no saber a què dedica el seu temps de cara a millorar la societat on vivim i el català que utilitza...només "confronta" tots els blocs que troba en la blogosfera, insultant irònicament i sense aportar res de positiu,, i en tots els diaris....Malaguanyat temps perdut...

Silveri Garrell ha dit...

Per més senyes, Sr. Anònim, la meva pensiò de jubilaciò me l'han augmentada a 490 euros mensuals aquest més de febrer, per si t'interesa saber-ho. Jo no insulto a ningú amb els meus escrits i només miro de fer humorisme perque la vida ja és prou dura. El teu escrit es desqualifica per ell mateix. Salutacions en Crist.

Anònim ha dit...

Venga Llisterri, que se os ve el plumero. La iglesia no es la jerarquía, decís, pero en cuanto uno, aunque sea de tercera división como este, os da un poco (tampoco mucho, no te creas) la razón, se os hace el culo gaseosa.

Anònim ha dit...

I la foto d'en Sarda i Salvany?

Des de Pedralbes ... ha dit...

L'abat Soler, nou bisbe de Girona?

Javier Velázquez ha dit...

La foto de Sardà i Salvany, amb cara de murri, és el millor d'aquesta entrada bloggera...