Tarragona s’il·lumina

Relaten les actes del Martiri de Sant Fructuós que just després del ser cremat viu pels romans a l’amfiteatre de Tarragona amb els seus diaques Auguri i Eulogi, a la nit, els cristians van córrer a recollir les cendres. La gent som així, només mirem per nosaltres, i diu que “cadascun en va prendre tantes com va poder”. El cas és que Sant Fructós va haver d’aturar-ho i “s’aparegué als germans i els advertí que immediatament tornessin a reunir les cendres que cadascun d’ells, per amor, s’havia endut”. Com a bon sant, els perdona perquè entén que ho fan “per amor”, però no havent passat ni 24 hores del martiri ja va haver de venir a corregir-los. Fa 1.750 anys i no hem canviat.

Trec ara això perquè amb tant de soroll episcopal se m’ha anat passant el comentari de la inauguració de l’Any Jubilar a Tarragona. Va ser el 20 de gener o sigui que arribo bastant tard.

Em van cridar l’atenció dos o tres coses. La primera és que en aquest país tan presumptament secularitzar, l’acte d’obertura es va fer com Déu mana. A Tarragona, que ningú els toqui la seu primada. Sortida des de l'Ajuntament de les autoritats encapçalades per l’alcalde i acompanyades per la banda de música. Policia municipal de gala. Processó solemne des de l'arquebisbat cap a les portes de la catedral; obrint-la un nodrit grup de laics del Consell Pastoral Diocesà, tancant-la tots els bisbes de la província eclesiàstica i l'arquebisbe ortodox de Paris, i completant-la bona part dels sacerdots de Tarragona. I entre la multitud el nen a coll del seu pare que trencant el silenci pregunta amb insistència: "Quan obren les portes de la catedral? ".

La segona cosa és una frase a destacar de l’homilia de l’arquebisbe de Tarragona Jaume Pujol. “Que l’Església sigui un espai de diàleg i de comprensió dels uns envers els altres. L’Església és plural, i l’amor del Crist inclou a tothom. Hem de reforçar el diàleg ecumènic i els signes de diàleg i d’amor fratern amb les altres comunitats cristianes de la nostra arxidiòcesi.” Reconciliació interna i ecumenisme. Perfecte.

I, tercer, a més del contingut pròpiament religiós i diocesà del jubileu, també han sabut presentar el Jubileu com un atractiu cultural i turístic. I amb això hi ha implicat les institucions civils de la ciutat. Per una referència a Hispània a la Carta als Romans, Tarragona reivindica la seva condició d'Església paulina i conserva com a tradició venerable la predicació de Pau a la ciutat. El cert és que les Actes del Martiri de Fructuós són les més antigues que es conserven a la península ibèrica i van tenir una gran difusió entre la primeres comunitats cristianes. Per exemple, són citades el segle IV per Sant Agustí.

Aquest testimoni martirial escrit ha permès reconstruir una ruta jubilar a la ciutat. Comença en l'interior del Seminari on una petita capella romànica alberga una roca en la qual hauria predicat Sant Pau, un dels punts més alts de ciutat. Segueix la Catedral gòtica, edificada sobre el Temple d'August en el qual probablement es va jutjar i va condemnar els màrtirs. Després en el Pretori es pot visitar el que era una presó romana. Finalment, l'amfiteatre romà al costat del mar és l'escenari en el qual van ser cremats vius Fructuós, Auguri i Eulogi. Des d'allà es pot seguir la processó fúnebre que va acompanyar els cossos dels màrtirs fins una necròpoli cristiana que es conserva a prop del riu Francolí. Allà van ser venerades les seves relíquies fins al seu trasllat a Gènova durant la invasió àrab. L'itinerari es completa amb una visita a un conjunt monumental paleocristià a pocs quilòmetres de Tarragona.

Ja ho diuen els goigs a Sant Fructuós: “Tarragona s’il·lumina amb les vostres resplendors”. I no podran dir que no els he fet la propaganda.