dimarts, 5 de febrer del 2008

Salvar el que és insalvable

Aquests dies els bisbes catalans estan intentant salvar el que a priori és insalvable. També és ben cert que tampoc poden sortir en bloc enfrontant-se amb la Conferència Episcopal Espanyola, perquè alguns bisbes que tenim a Catalunya que ja els sembla bé. Però han rebut prou pronunciaments, trucades i missatges de tota mena, i dels seus mateixos col·laboradors i dels consells pastorals com el de Barcelona. Tot i que ho han intentat, no han pogut xiular mirant cap a una altra banda.

Així, fem-ne sortir alguna cosa positiva. Com poques vegades ha aparegut el bisbe Joan Enric Vives a tort i a dret i responent les trucades dels periodistes com a bisbe d’Urgell i secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense. Des de divendres (gairebé barallant-se amb el Bassas a Catalunya Ràdio) ha anat modulant el missatge i fent el que podia (el dilluns casi donant la raó al Cuní a TV3). Però fins i tot els seus enemics li haurien de reconèixer que és millor això que amagar el cap sota l'ala. D’altres, encara no sabem què pensen. Només ho suposem.

El dilluns al Bassas si que trobareu un escolapi que diu el què pensa.


3 comentaris:

Anònim ha dit...

Aixó del consell Pastoral, qui t'ho ha explicat? En Cabot, personalment o via Toni Nel.lo? O el Romeu de Can Picafoc?

Anònim ha dit...

Al Blázquez ja li han designat un auxiliar, que vé de Córdoba i filo-Opus. Cuando las barbas del vecino veas pelar...

Anònim ha dit...

Ep, mestre, o sí o no... Això de "POTSER ens hem equivocat"... Fa recordar aquells penitents de "potser he consentit", "em sembla que sí, em sembla que no"...
De veritat algú s'ha de creure que quan els bisbes parlen no saben les conseqüències que se'n treuran d'allò que diuen? Ep, mestre, això que li passi al vicariet del poble acabat d'ordenar, però als senyors bisbes...
Atado y bien atado, tot previst, això és el que en penso... Fins i tot previst que monsenyor Vives y l'abat Soler traurien sortirien de bombes quatribarrats...