L’Església, millor de cara que d’esquena
“Potser hagi arribat el moment d’acomiadar-nos d’una Església clerical. Possiblement estiguem davant una nova època –molt diferent– de la història de l’Església, en la qual tornem a veure una cristiandat semblant a aquell gra de mostassa, que ja està sorgint en grups petits, aparentment poc significatius, però que esmercen la seva vida en lluitar intensament contra el Mal, i en tractar de tornar el Bé al món; estan donant entrada a Déu al món.”
Com podeu imaginar la frase no és meva. És del cardenal Joseph Ratzinger, recollida en un llibre del 1990. Esta treta d’un interessant material que m’envia un amic claretià. És una breu recull de textos de personatges eclesials rellevants que afronten la relació de l’Església i el món secular. Per exemple, crida l’atenció aquesta de Rahner: “Quan, per exemple, ens apressem de forma sistemàtica a recórrer amb vehemència a les lleis civils i al seu deure de posar remei a la moralitat decadent, oblidem que estem en Diàspora, i que a la llarga no aconseguirem més que fomentar complexos d’anticlericalisme en aquells que no volen sentir que sobre ells pesen mesures de repressió, per culpa nostra”.
Un material de plena actualitat després de tot el que ha plogut sobre l’acte de les famílies de Madrid. Lectura recomanada. Igual que és molt recomanable l’article d’aquest dilluns a La Vanguardia d’Antoni Puigverd. Són idees de com l’Església pot afrontar els reptes que te davant, i afrontant-los de cara, no d’esquena.
5 comentaris:
Ai uix! Parla el qui està acostumat a anar de cara! Però si no fas altra cosa que "fuma-les" d´esquena! Paio que se´t veu el llautó! ( i les vores del serrell!)
Aquest paràgraf tan llarc del Ratzinger es ben curiós. Referent al gra de mostassa no ho hem de considerar en cap manera una església sumisa al Poder polític. En quant a la missa d'esquena al poble, es una forma de tornar cap enrera veient que cap endavant tampoc anem a cap lloc, o al menys amb tanta progresia els fidels a les misses no han augmentat.
No, Silveri,realment han minvat. M´agrada perquè ets més lúcid i tens menys prejudicis que el "nostre" estimat blogger! Per cert,¿ja té nom el moix?( em refereixo al gat)
Pobre "món de persones" esperant d´entendre el què és la bona voluntat,
(perquè tot i aportant-nos la llei -G.a D.- cada vegada
-fins ara mateix-, més drets legals i humans)
busca no obstant, de poder sentir-se en un món que li doni sentit a la vida. I ho ha d´esperar d´una institució.. que NO en té..
Tot.. són rucades.. tant d´esquena com de cara..
Eva Maria: mira de ser més clara en el que vols dir, jo m'ho he tingut de llegir tres vegades i encara no ho he entes del tot. Perdona el meu atreviment....
Publica un comentari a l'entrada