La blocosfera eclesial
Aquest cap de setmana no he treballat, però diumenge abans d'anar a dormir faig una pentinada a la xarxa. Em trobo un comentari i un bloc interessantíssim de l'Eloi Aran sobre els blocs de gent d'Església. Llegiu-lo.
Els moviments de l'Església catalana es couen a poc a poc. Els petits detalls ens poden donar la pista de quan estan a punt les sorpreses (com Laeto animo -que ve a dir "amb esperit joiós"-, la butlla papal que va convertir Barcelona en arquebisbat el Dissabte Sant de 1964).
Aquest cap de setmana no he treballat, però diumenge abans d'anar a dormir faig una pentinada a la xarxa. Em trobo un comentari i un bloc interessantíssim de l'Eloi Aran sobre els blocs de gent d'Església. Llegiu-lo.
2 comentaris:
Si diuen que hi ha tants blocs m'estranya que tan pocs siguin de gent cristiana que parli sobre la seva fe. Avui està de moda de dir que la fe és una cosa privada però la fe si no es comparteix és com el menjar sense sal.
En Josep Àngel té raó en això de la fe compartida. Caldrien més blocs que explicitéssin la seva fe en clau positiva, serena i contructiva, sense "marrulleos" d'anònims ni enrariments de caire ideològic. Qui sap si, amb el temps, altres cristians s'animaran a publicar les seves raons d'esperança, que és l'únic que se'ns demana (1 Pere 3, 15).
Publica un comentari a l'entrada