dimecres, 4 d’octubre del 2006

"No es pot topar amb la Veritat i no morir"

Què us sembla aquesta frase? "No es pot topar amb la Veritat i no morir". Doncs avui un bisbe, després de sentir aquesta frase, m’ha dit que a veure quan em topo amb la Veritat. Amb amics com aquests a Terrassa no cal tenir enemics a Barcelona. Ha estat aquest matí després de la lliçó inaugural del curs de la Facultat de Teologia de Catalunya. Els qui no tenim cap vocació filosòfica aquestes lliçons inaugurals sempre ens fan més por que una pedregada, i més quan el títol d’avui era "La saviesa nascuda en el Temple de Delfos". Apassionant. Però la veritat és que el ponent, Antoni Bosch-Veciana, ho ha fet molt bé, perquè ha estat entenedor pels ignorants en la matèria i ha aconseguit despertar fins i tot l’interès dels periodistes. Es nota que, a més de filòsof, també és professor d’institut i pare de família.

Suposo que cometré molts errors però intentaré resumir la tesi perquè m’ha semblat atractiva. Com se sap a Sòcrates el van acabar executat a Atenes el 399 a.C. (allò de la cicuta). Doncs, bé, tot això li passa perquè l’apologia que fa Plató de Sòcrates significa que la trobada amb la veritat representa la mort. Mort física en el cas de Sòcrates, però mort també com a transformació, separació de cos i ànima. La mort de Sòcrates resulta de la seva coherència amb la Veritat; la veritat que ha passat pel sedàs de la raó perquè sinó és fonamentalisme. Com ha dit Bosch, és l’exemple de Sòcrates, però també de Jesús o d’Ellacuría. Quan es topen amb la Veritat xoquen amb el món. No hi ha possibilitat de viure pactant: "No hi ha ningú tant savi i perfecte que la topada amb la veritat li permeti no morir". Per això, quan s’estudia la veritat sempre hem de fer morir alguna cosa nostre.

Deixo la filosofia que no és el meu tema per una anècdota de la lliçó inaugural, que ha tingut alguns punts de fina ironia. Bosch ha explicat que en l’edició impresa de la lliçó inaugural ha posat una nota trampa "per veure si algú se la llegia". A la pàgina 54 cita com a resum popularitzat del pensament de Sòcrates la famosa frase "tant feta servir a tort i a dret, vingui o no vingui a tomb, de ‘només sé que no sé res’". Aquí fa una nota a peu de pàgina que diu "Molt sovint, massa sovint, en aquest punt i per aquestes nostres contrades, el públic, en general, fa de Sòcrates un ciutadà atenès que parlava amb normalitat l’espanyol, i podem afirmar amb tota seguretat que aquesta dada és del tot falsa", fent referència a què no entén per quin motiu sempre s’ha de dir el "sólo sé que no sé nada" o el kantià "pienso, luego existo". Té gràcia.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Sí, però el "kantià 'pienso luego existo'" no és de Kant, sinó de Descartes.

Jordi Llisterri i Boix ha dit...

Perdó. Però no és una crítica amb raó pura, només m'he equivocat.

Anònim ha dit...

Hola Jordi, només una nota de cara a aprofundir el tema de la Veritat i la Mort. Aquesta frase, crec jo, té més d'oriental que de cristiana. Per a Sócrates la mort és un alliberament d'aquest món que és falsedat i, per això, li diu abans de morir "li debem un gall a Esculapi" (la mort l'ha sanat d'aquesta vida mundana i errada). El nostre Déu, en canvi, ha fet visible la Veritat i no pas perquè morim en veure-la, sinó perquè tinguin vida "i en tinguin a desdir" (és de l'evangeli de Joan però no recordo la cita, suposo que la del Bon Pastor). Imagina't què horrorós que veure a Déu, que és Amor, comportés la mort! aaahhg!!!... només puc entendre aquesta frase en sentit cristià si quan veiem la Veritat (l'Amor de Déu) ens "abneguem" pel germà.
atentament
eloi aran

Jordi Llisterri i Boix ha dit...

Ja veig que m'he posat en un bon embolic. Ja deia que no era el meu tema. Eloi, tens tota la raó i el Ramon Bosch-Veciana ho explicava en la direcció que dius. Mort en el seu sentit de deixar morir alguna cosa perquè en neixi un altre. Només eren unes notes d’una exposició que va durar mitja hora i d’un text de 60 o 70 pàgines.