dimecres, 4 d’octubre de 2006

Nou degà de la Facultat de Teologia



Avui hi ha hagut l’acte d’inauguració del curs de la Facultat de Teologia de Catalunya i de la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya. És un acte d’aquells que si no es fés no passaria res perquè el curs començaria igual, però ja que s’ha fet, si ha d’anar. Sobretot perquè a l’aperitiu pots saludar molta gent.

Avui era també el primer dia del nou degà de la Facultat, el biblista de Tarragona Armand Puig. És un bon nomenament perquè és un teòleg reconegut en la seva matèria, ànima d’iniciatives com la traducció de la Bíblia Catalana Interconfessional, autor del best-seller Jesús, un perfil biogràfic traduït a diverses llengües, bon divulgador... I com que fa prou temps que ens coneixem no en puc parlar malament. El relleu de la Facultat de Teologia va anar aparellat amb el canvi de degà a la Facultat Eclesiàstica de Filosofia on Jaume Aymar ha estat substituït per Joan Martínez Porcell (del qui, en canvi, encara no he trobat ningú que me’n parli bé). A la foto teniu Porcell a l'esquerra i Puig a la dreta; el del mig és l'arquebisbe Lluís.

El nomenament de Puig també representa un cert canvi d’etapa. Després de la llista històrica de degans –Pere Tena, Joan Bada, Antoni Matabosch, Gaspar Mora, Joan Busquets i Oriol Tuñí- Puig és el primer degà que ja havia estat alumne de la Facultat, a la que va entrar el 1971. Amb això hi ha un cert gir generacional, un passar pàgina dels qui van viure en primera persona el Vaticà II, i els més donats a una contestació més persistent a l’organització eclesial. I Armand Puig és una persona oberta, però no és d’estripar gens.

Explico això perquè abans de l’estiu el claustre de la Facultat va votar la terna que es proposa a l’arquebisbe perquè nomeni nou degà. I en la terna va sortir l’Armand Puig empat amb Manel Claret, delegat de Pastoral Familiar de Barcelona i rector de la parròquia Verge de la Pau. Així va ser l’arquebisbe Sistach qui va haver de decidir davant l’empat, ja que el costum quan no hi ha conflictes és nomenar el primer de la terna. Tampoc sé perquè, la decisió es va allargar fins a fer-se pública el 29 de setembre, divendres passat, suposo que pel tràmit necessari de confirmació davant del Vaticà. Però crec que en tot plegat que no deixa d’haver-hi com a mar de fons que una part del claustre no li ha fet molta gràcia aquest canvi. A més, aquí s’hi ajunten les poques simpaties que a molts capellans diocesans els genera la Comunitat de Sant Egidi. I l’Armand és un dels principals apòstols de Sant Egidi a Catalunya i rector de la parròquia dels sants Just i Pastor que els han cedit a ciutat vella. Potser per això en la seva intervenció l’Armand Puig ha agraït "l’acollida afectuosa" i ha demanat "unió en un projecte comú".

Algun malestar hi ha hagut, però crec sincerament que d’aquí a pocs mesos estarà oblidat.