dimarts, 13 de gener del 2009

Un Sínode que serveixi per alguna cosa



Em va sorprendre gratament que l’homilia de la missa d’aquest diumenge el mossèn la dediqués al Sínode sobre la Paraula de Déu. L’important d’aquest Sínode és que no acabi com un document més dels que s’acumulen en els prestatges de les biblioteques, com passa amb tants festivals eclesials. Perquè del que es tractava era de posar realment la Paraula de Déu en el centre de la vida eclesial.

Em va agradar com explicava el mossèn que s’havia d’acabar amb aquella imatge que després de la reforma els catòlics es van quedar amb l’eucaristia i els protestants amb la Paraula de Déu. Per això va convidar directament a utilitzar materials com Paraula i Vida (un dels materials religiosos més venuts a Catalunya), per anar seguint l’Evangeli de cada dia: “preneu el sol de l’Evangeli uns minuts cada dia”. I va demanar que la lectura quotidiana de la Bíblia fos un dels signes distintius de la parròquia: “si em voleu fer feliç, llegiu-la”.

I dic que me n’alegro perquè també coincideix amb el tema del Foc Nou d’aquest gener. Una de les coses interessants del número és que recull el balanç dels tres catalans que van estar en el Sínode, el pare Abella dels claretians, el teòleg Salvador Pié i la biblista Núria Calduch. I precisament aquest dimarts també Pié explicava el Sínode a Zenit.

Potser si que aconseguirem que aquest Sínode marqui un canvi de rumb en la vida dels cristians i en l’Església. Per insistir-hi, que no quedi.

3 comentaris:

Èdgar Planas i Cantí ha dit...

Amic Jordi, així que m'arribi la vostra revista el primer que faré serà llegir l'interessant tema de portada que ens anuncies. Sense haver-ho fet encara, voldria compartir una petita preocupació quan tinc la sensació que potser, de vegades, alguns, confonen Paraula amb Llibre. He llegit en el Llibre: «El qui és la Paraula s'ha fet home i ha habitat entre nosaltres» (Jn 1,14). Per mi no, Llibre (textos, conceptes, quelcom) i Paraula (vida, experiències, algú) no és el mateix. M'alegraré si el Sínode va més o menys per aquí, vull dir més enllà de voler crear un «Círculo de Lectores» del Llibre i s'atreveix a capbussar-se en la vida... real, de l'experiència personal i comunitària d'encontre amb el Crist! Bé, vaja, de fet m'estranyaria que no fos així... Una abraçada!

Jordi Llisterri i Boix ha dit...

Gràcies, Edgar.

Potser aquí tens algunes respostes al que planteges:

http://www.vatican.va/roman_curia/synod/documents/rc_synod_doc_20081024_message-synod_sp.html

Jordi Morrós Ribera ha dit...

Certament que hi ha moltes maneres de llegir la Bíblia, i he trobat divertit això del "Círculo de lectores" de la Bíblia.

Jo a vegades crec que un cert tipus de catòlics correm el risc de convertir-nos (no tinc cap vergonya a incloure-m'hi)en creients del tipus de la família Flanders (la dels Simpson), que entre altres coses implica una lectura ingènua i tirant a literal de la Bíblia, i aquest pot ser un altre perill.

Tot i que el pitjor perill sens dubte és desconèixer-la, i sobre això no sé exactament quina medalla treuríem els catòlics en uns hipotètics "Jocs Olímpics de Cultura Bíblica" amb participants de cadascuna de les múltiples i diverses confessions cristianes.