dilluns, 26 de gener de 2009

Miserachs il·lumina


No m’arribo a creure l’afecte personal que em tenen a Tarragona, francament excessiu pel que em puc merèixer. Però gràcies a això dissabte vaig poder tancar l’Any Jubilar de Sant Fructuós assistint des del cor de la catedral a l’estrena de l’oratori de Valentí Miserachs “Pau i Fructuós”.

Creu de Sant Jordi a la solapa, la composició dirigida per monsenyor Miserachs i gràcies a la lletra de mossèn Joan Roig, va entusiasmar. Crec que principalment per un motiu: perquè la peça compleix plenament la funció d’un oratori. És a dir, més enllà de la seva necessària qualitat musical, mou el sentiment religiós dels qui l’escolten. Els recursos musicals sobre peces de devoció tarragonina i sobre temes populars catalanes, un encert brillant. Culminant quan al final de l’escena del martiri incorpora el públic a cantar la tornada dels goigs a Sant Fructuós. I, la prova del nou particular, va ser veure mossèn Gil aixecant-se entusiasmat abans d’acabar les darreres notes, mentre ressonava la campana de la Catedral.

Esperant l’edició en DVD de la peça, penjo tres fragments de com ho vaig veure. M’agenollo davant de monsenyor Miserachs per implorant-li el perdó per la qualitat de l’audio. Sona com una caixa de sabates, però un mòbil no dóna per més i només se sent una mica pitjor que La Traviata de la Callas a Lisboa o el Tristan i Isolda de Furtwängler. És només una pinzellada testimonial.





VI. Pau i Fructuós

Pau: El tresor de la fe que et vaig llegar, / passa’l intacte! / Estima per damunt de tot, / sempre perdona.

Fructuós: Vull ser ressò valent de la veu teva / que il·lustra i dóna honor a aquesta terra! / Aquí cada carreu, / evoca ta presència, / aquí el teu esperit / és viu en els fidels! / Pau: Fill meu, t’arriba l’hora del combat; / lluita, que ja tens el premi reservat! / La gràcia de Crist et farà fort, / confessa ferm la fe fins a la mort!

--



VII. El martiri de Sant Fructuós

Cada gest, cada paraula / trenca el dol de tant nit. / La Calitja puja i baixa: / l’esperança només Crist. / Li naixia una cascada / de fermesa cor endins

Gent estranya truca a casa... / prou sap ell què passarà! / L’acompanyen els diaques, / que avui té pontifical / Poble, atlants i cariàtides / s’estremeixen al seu pas.

Emilià: Saps què ha dit l’emperador? / Fructuós: No ho sé pas. Sóc cristià. / Emilià: Ha manat d’adorar els déus. / Fructuós: Jo només n’adoro un, / que amb la força del seu Verb / ha creat cel, terra i mar / amb les coses que hi ha en ells. / Emilià: És que no saps que hi déus? / Fructuós: No, no ho sé pas! / Emilià: Doncs, després si que ho sabràs

--



VIII. Himne als màrtirs

A rius plora la Capona / perquè enyora el Cardenal, / la claror de la seva obra, / inunda la Catedral:/ Cardenal: Com el bisbe Manuel, sense temença, / confesseu la fe, assolireu la meta. / sol de justícia, Crist a l’horitzó, / és el punt omega, font i cim de tot.

Salve, esposa de l’Anyell, Mare Fecunda!/ Joiell que irradies el do de la pau! / Jardí de flor dels màrtirs, corona d’esposos, / sagrera de monjos, planter de fidels.

Metròpoli insigne, ferment de concilis, / serventa dels pobres, de Crist portaveu / verger de Maria, honor al teu poble, / teiera que arbores al món l’Esperit.

Audaç pelegrina, lligada a la gleva, / planter que sembrava sol·lícit sant Pau: / gaudeix entre totes les de Catalunya,/ seu noble i primada, Tàrraco immortal!

--

PD: Aquest diumenge s’ha emès un reportatge sobre la preparació de l’obra i l'autor al programa Nydia del Canal 33 (minut 11:30) que es pot veure a la web.

1 comentari:

Jordi Guàrdia ha dit...

El poeta Anneu Florus, del segle I-II dC, que va fer de mestre a Tàrraco, explica que els tarragonins no som massa acollidors amb els forasters a la primera de canvi, sino que els posem com qui diu a prova, però després els obrim les portes de casa de bat a bat. És bo de llegir, doncs, que t'hi sents estimat.
Oratori "Pau i Fructuós". Jo el vaig cantar, com a cantaire del Cor Ciutat de Tarragona, juntament amb el Cor de la URV i els Amics de la Catedral. Si algun adjectiu s'escau a la peça és: impactant. I és probablement el sentiment dels qui omplien dissabte la Catedral, divendres la Prioral de Reus, i dimecres Sant Joan de Valls.
Com va ser impactant, també, la cloenda de l'Any ahir a la tarda, amb una Catedral plena de nou. Amb la gent disposada a emocionar-se des del mateix moment que el cardenal Herranz tancava els batents de la porta de la façana de la Catedral. Res, que Tarragona ha tornat a il·luminar-se de les resplendors dels sants màrtirs.