diumenge, 18 de gener de 2009

Vidal i Barraquer i Els Segadors



De vegades a Catalunya ens costa promocionar tot allò que tenim de bo. Un exemple seria monsenyor Miserachs, president del Pontifici Institut de Música Sacra. És un dels catalans que té una responsabilitat internacional més important a nivell musical, i vaticana a nivell eclesial; i aquí, excepte en reduïts àmbits, gairebé no el coneix ni Déu.

Bé, per esmenar aquest pecat dissabte vinent, dins dels actes de clausura de l’Any Jubilar de Sant Fructuós, s’estrenarà a Tarragona una obra seva. És l’oratori “Pau i Fructuós”, que es va presentar aquesta setmana en una roda de premsa a Barcelona. La primera part se centra en sant Pau i la seva presència a Tarragona i una imaginada trobada entre sant Pau (segle I) i sant Fructuós (segle III) fa d’enllaç a una segona part sobre el martiri del bisbe tarragoní i els seus diaques. També que s’estreni un oratori de gairebé dues hores és un fet prou extraordinari actualment, tal i com destacava Miserachs.

Aquestes peces magnes es gaudeixen amb més interès quan el mateix autor te les explica. Per això, he seleccionat un tall de veu de com Valentí Miserachs explica els temes musicals que acompanyen els personatges. Tots aquests leivmotiv es basen en melodies populars catalanes i, casualment diu ell, el del cardenal Vidal i Barraquer està inspirat en Els Segadors. La caverna i els quintacolumnistes ja poden començar a esquinçar-se les vestidures.

Música a part, en la roda de premsa de dijous l’arquebisbe de Tarragona Jaume Pujol va fer un primer balanç de l’Any Jubilar. En un any no han parat. Un balanç que inclou dels 150.000 pelegrins, els 2,5 milions de cromos per a nens que s’han repartit a la diòcesis, els materials pedagògics editats, el congrés acadèmic sobre sant Pau i el cristianisme primitiu, els llibres i vídeos editats, la ruta religiosa i turística dels primers cristians a Tarragona, les iniciatives solidàries impulsades o que l’arquebisbe es posés un barret mexicà (a l'estil Joan Pau II) al final de la missa del jubileu dels llatinoamericans (minut 5’30’’). Però potser el més important és la projecció que ha donat a l’Església primada de Tarragona, fent rendir la història i les arrels. Per exemple, l’oratori “Pau i Fructuós” s’estrenarà a Roma aquesta primavera.

El vicari general, mossèn Miquel Barbarà –que ja s’ha guanyat el cel- deia que l’Any Jubilar havia estat una sorpresa. Ho veurem en la trobada de capellans de Catalunya que es farà dimecres a Tarragona. I en la clausura de diumenge vinent, que presidirà com a enviat especial del Benet XVI el cardenal Herranz (que casualment també és de l'Opus) . Deu ser el primer legat del papa que ve a Catalunya des del Congrés Eucarístic de Barcelona. Allà es trobarà amb el nunci i amb el president Montilla, que assistirà a la clausura encapçalant les autoritats civils. Tot com Déu mana.

2 comentaris:

jordi_morrós ha dit...

Hola Jordi.

No sé si la frase final del teu post "Tot com Déu mana" té alguna orientació irònica?

És el problema que el teu blog sigui d'informació religiosa en lloc de ser premsa del cor o esportiva, ja que en aquests casos potser ni m'ho plantejaria.

Jo he estat un dels 150.000 pelegrins de l'any jubilar, i a mi no m'ha sorprès l'èxit. Tarragona té les suficients pedres i la suficient història com per fer triomfar qualsevol iniciativa com aquesta.

Eduard Boada ha dit...

Un post molt encertat... !