dilluns, 13 d’octubre del 2008

Difamar no surt gratis

Des de fa unes setmanes he anat rebent a la bústia de correu diversos missatges anònims que circulen contra el bisbe de Vic (per alguns "en contra de" i per altres "sobre el"). Pel que sé, s'han escampat bastant. Després la informació ha estat puntualment recollida en el setmanari El Triangle (un setmanari crític que fa el seu paper però que, com tot, cal llegir sabent molt bé què estàs llegint). Ja vaig veure que començava una campanya per difondre públicament tot allò que durant anys ens han anat explicant sobre el bisbe Romà Casanova.

Finalment, veig que han aconseguit un impacte important a Religión Digital i després a Tribuna Catalana. I automàticament s’ha aixecat indignada la caverna eclesial contra la difamació a l’hereu de la seu de Torras i Bages. Com que tenen algú contra qui disparar, maten al missatger i esplaien la seva retòrica per anar contra els mètodes ells mateixos han utilitzat.

Anem a veure, senyors, no es pot repicar i anar a la processó. Si hi ha qui ha fet del seu esport nacional la difamació i la calumnia anònima i altres no s’han cansat d’aplaudir-los amb el teclat, no tenen cap autoritat per esquinçar-se els vestits ni amenaçar amb qui sap què. Han creat escola, i entre els deixebles sempre en surt algun d’avantatjat.

Hi ha una obvietat que mai s’ha remarcat prou. En època democràtica -on no et poden posar a la presó per dir el que penses si no comets un delicte- s’han denunciat públicament moltes situacions eclesials insostenibles. El més conegut és com es va divulgar el malestar viscut a Barcelona al final del mandat del cardenal Carles. I el que es va fer: signar cartes i documents públics amb noms i cognoms (sabent que en la carrera eclesiàstica no hi ha res més penalitzat que la crítica episcopal) i amb reunions, informes interns i passadissos realitzats amb la discreció necessària. També corrien anònims, però el nunci sap perfectament qui liderava la crítica i què li anaven a explicar els capellans i laics de Barcelona, i el què li deien a la cara.

Això s’hauria de recordar molt bé a l’hora de valorar qualsevol informació que circula per internet. Tots portem l’aigua al nostre molí, però els qui vivim de signar articles no ens surt gratis mentir i difamar. A altres si. Per això, espero no suposar massa si suposo que encara podem confiar en la intel·ligència i la capacitat de discernir dels qui els hi ha tocat servir a l’Església en el seu govern pastoral. Perquè també és veritat que si més bisbes s’haguessin dedicat a distanciar-se dels catòlics que només saben ser-ho a hòsties, no hauríem arribat aquí.

Sincerament, dilluns ho pensava en el funeral del bisbe Carrera. No vaig poder evitar un cert regirament d’estómac quan veia el seu fèretre envoltat d’algunes mitres que l’havien fet patir tant. I també pensava que ell mai els hi hauria llençat la primera pedra, ni hauria amagat la mà. Segurament per això seria bisbe.

Però això no vol dir que no tinguem dret a esperar que, a qui correspongui l’autoritat, comenci a expulsar als mercaders del temple enlloc d’intentar fer-hi negocis. Que no esperin que els toqui el rebre per posar-se les mans al cap.

19 comentaris:

Jordi Morrós Ribera ha dit...

Tinc un amic casat i pare de família que s'està ordenant de diaca, i de tant en tant m'explica tots els passos i filtres que se segueixen abans de conferir-li l'ordenació definitiva.

¿Algú em podria explicar com una institució mil·lenària com l'Església Catòlica no té quelcom semblant durant el procés de selecció de candidats i de la posterior ordenació episcopal?

A la tropa de baix tots els filtres que imaginar es puguin, però a la tropa de més a munt sembla que principalment només cal un bon padrí amb influència a Roma per tal de ser ordenat bisbe.

I com diuen en castellà "de esos polvos vienen estos lodos", que tan li fa que siguin a Vic o a qualsevol altra diòcesi.

Montserrat Unterlöhner ha dit...

No he seguit el que es diu del bisbe de Vic, però conec alguna pàgina d'internet (completament anònima, es clar) que es recrea en una crítica força visceral i poc evangèlica cap a la nostra Església (i des de massa dintre d'ella).
són opcions covardes i molt poc cristianes que haurien de topar amb el rebuig de tothom. Jo ja no hi he entrat més. (una vez i no más perquè no tenen cap credibilitat)

Anònim ha dit...

Jordi,

Tens tota la raó Jordi. Els de "Germinans" estan jugant amb foc i creu-me que el que rebran serà també foc. "Germinans" és una veritable vergonya i els "sacerdots" i "laics" que es diuen "catòlics" i que s'han juntat en aquesta pàgina a Internet hauríen de ser objecte d'una excomunió (treure'ls de la comunió eclesial i diocesana).

Jo no sé qui són, però estic convençut que algún dia ho sabrem.....i poden anar preparant-se.

Jo mateix he decidit jugar amb les seves cartes i passar també a l'anonimat. Ara bé, jo no calumniaré, ni insultaré, ni difamaré. No utilitzaré les armes d'aquests veritables malalts i resentits.

Jo, Jordi, segueixo de molt aprop la dramàtica situació de la diocesi de Vic. Aquest Bisbe té un petit-gran problema: no dóna la talla. És molt justet i desconfiat. A la diòcesi van molt malament.

Ben teu,

Mn Tomàs Agustí i Balmes

eloi ha dit...

És molt trist tot plegat

Anònim ha dit...

Tot aixó del Germinans em fa molta gracia. Tothom fent escarafalls, però ningú s'atreveix a dir qui ha al darrera.

Jordi Morrós Ribera ha dit...

A mossèn Tomás només li diria que aplicar la medecina de l'excomunió als autors i promotors de Germinans no seria res més que aplicar el mateix que ells no es cansen de promoure davant de qualsevol indici de pensament i comportament amb obertura d'esperit.

Jo crec que aquestes actituds estan arrelades en el més profund de certes persones, i el millor és tractar-los amb una certa indiferència, i sobretot sense escarafalls. Si repassem la història de les religions en trobarem exemples "a porrillo", i òbviament no només en les confessions religioses de la tradició judeocristiana.

No hi hauria res més trist i deplorable que caure en el seu joc excloent.

Anònim ha dit...

L'Esglesia a Catalunya està totalment dividida i és una pena.

Anònim ha dit...

Una pregunta, Jordi: Com és que els de Germinans sempre deixaven bé al bisbe Carrera? No ho entès mai.

Jordi Morrós Ribera ha dit...

Per al Ferran.

Aquesta pregunta no te la puc contestar ja que per història personal no conec ni sóc proper a la forma de ser d'aquest col·lectiu.

Suposo que el tarannà del bisbe Carrera era més serè amb aquest tipus de persones, i li ho agraïen.

Anònim ha dit...

Benvolguts,

Mireu la pàgina web d'aquest grup de Germinans. És una vergonya. Estan malalts. Mireu com avui mateix critiquen a mossèn Portabella -un gran capellà i una gran persona.

Creieu-me que aquesta gent és dolenta, malvada. ¿Fins quan haurem de tolerar aquestes mentides i insults?. ¿Fins quan haurem d'esperar que el nostre Sr. Cardenal posi fi aquest grup de indesitjables?.

Nosaltres els sacerdots de la diòcesi no podem més aguantar aquestes mentides i insults.

Jo mateix ja no puc més.

Estic decidit a jugar amb les seves mateixes armes i començaré a explicar el que ens diem els capellans fins caçar-los i fer-los fora de la diòcesi. Sí, senzillament fer-los fora de la diòcesi.

Dintre d'uns dies obriré el meu Blogg i començaré a explicar.....

Mossèn Tomàs Agustí i Balmes.

Anònim ha dit...

Jordi,

Finalment he pogut entendre com funciona això del "post". No em coneixes, però com Mossèn Tomàs, jo també sóc prevere de la nostre diòcesi de Barcelona.

I com ell, també estic indignat. Ja n'hi ha prou!

¿Què podem fer per acabar amb els "malvats" de Germinans?. Són uns sacerdots i laics dolents. Un veritable càncer de la diòcesi.

S'ha de plantejar al Consell Presbiteral de manera urgent. Estic d'acord amb Mossèn Tomàs que el mal que estan fent és molt gran.

Diuen que hi han dos rectors de dos parròquies importants de Barcelona al capdavant de tot això de Germinans. Tu, Jordi, ¿què en penses?.

Seguirem. I ànim, Mossèn Tomàs!. Endavant amb el seu Blogg.

Mossèn Despuig

Anònim ha dit...

Terribles los anónimos, sí.... ¿verdad?, mossèn Tomás, sacerdote inexistente o mossèn Despuig, también sin existencia conocida... o ¿deberíamos llamar a ambos Arnau Pujol i Prat, anónimo e inexistente autor del texto que intentaba desprestigiar a Mons. Casanova? Cuando intentes despistar con varias personalidades, no te limites a cambiar la firma, intenta cambiar la estructura del texto y el tono de lo escrito. Y tal vez cuele. Esperamos ansiosos el blog. Jejejeje...

Con cariño:

Uno que también lee germinans

Anònim ha dit...

Estimat Jordi Morros: La raó de perque Carrera era estimat pels de Germinans la tens avui en la seva web. Suposo que també la llegirà Albert Manent, que el diumenge anava una mica despistat.

Unknown ha dit...

Tot aixó d'excomunicar als de "Germinans...", la veritat, sona una mica desproporcionat, no? Ara, em semblaria molt bé que es fes un "Blog" amb les seves mateixes condicions: Anònim, amb pseudònims, i explicant "cosetes" de "l'atra part", la carcùndia clerical i no-clerical, no nomès de l'Arxidiòcesi de Barcelona, sino també d'altres Diòcesis governades pels seus cofrares (Terrassa, Vic...). El que no és lògic es que uns juguin amb avantatge sobre els altres, crec jo. Però utilitzar mètodes coercitius, home, no!

Anònim ha dit...

Sabed que Germinans tiene el apoyo explícito, a la vez que discreto, de personalidades eclesiásticas muy importantes tanto de Cataluña como de España. Y sabed también que en el Vaticano siguen con interés sus artículos. Esa realidad es conocida por nuestro cardenal arzobispo.

Esperamos ansiosos ese blog o web de denuncia de los carcas. A ver quién os lee, muchachos.

Un lector habitual de Germinans

Anònim ha dit...

Para el último anónimo: ese web siempre ha existido: Tribuna Catalana. Jamás han firmado ninguna de sus "informaciones" religiosas.

Anònim ha dit...

mmmmmm

Anònim ha dit...

A vic estem farts de la tirania de Rompa Casanova. No estic pas d'acord amb el to de la Carta al Nunci, si puc dir que noe s anonima perquè han recollit signatures i les han enviat. I també puc dir que te referències -com el mateix bulletó del bisbat- que son testimoni de que el que es diu es veritat. A vic i ha una bomba a punt d'esclatar, i això fa mal a l'església

Anònim ha dit...

Este último comentario es de Arnau Pujol i Prat, o al menos así firma lo que envía. Se quejan de los anónimos de germinans, pero todavía no he visto a nadie con nombre y apellidos de los que firman la supuesta carta al nuncio quejándose de Romá Casanova...