dimecres, 8 d’octubre de 2008

Sistach a Telemonegal



Aquesta setmana l’arquebisbe Martínez Sistach ha estat el convidat al programa Telemonegal de BTV. El vaig veure dimarts i el repeteixen durant la setmana a diverses teles locals. Per ara no el trobo a Internet.

Ferran Monegal va presentar com un fet extraordinari que un cardenal anés a la televisió a sotmetre’s a una entrevista. Ell veu prou hores de tele per valorar-ho. També, una vegada més, l’entrevista va demostrar la dificultat del llenguatge religiós. Martínez Sistach va explicar que havia crescut el nombre de gent a “les audiències” del papa (els actes públics de cada dimecres), i Monegal va semblar entendre que el que pujava era “l’audiència” del papa. De fet, tota l’entrevista va ser una mostra de que el món eclesiàstic és un altre món.

També ja sabem que a Sistach li costa sintetizar el seu missatge a les exigències del medi televisiu. Però el discurs que va fer és més que correcte i va exposar les seves critiques a la televisió sense aparèixer com un profeta de calamitats. I va tenir dos moments remarcables. Cito de memòria.

D’una banda quan Monegal el convidava a conèixer tots aquests programes de televisió estrafolaris que esbudellen la vida de la gent matí, tarda i nit. Tot i que comprenia que a un cardenal no li sobra molt de temps, li deia encertadament que “un pastor ha de conèixer què fa el seu ramat”. La resposta del cardenal va ser que si, però que precisament “per això segueixo els crítics de televisió com vostè”. Bé.

I després, la resposta a les paròdies del papa que es fan a la televisió. Quan van posar alguns vídeos de mostra d’imitadors de Benet XVI fent el ximple, l’arquebisbe pràcticament no va mirar a la pantalla del plató on apareixien les imatges. L’olfacte televisiu de Monegal va brillar una vegada més i va ser el primer que va fer notar: "Vostè casi no ha mirat la pantalla". Amb aquest gest el cardenal va dir molt més que amb un gran discurs. En la resposta va teoritzar sobre allò que a molta gent amb creences catòliques la mofa sobre el papa els ofèn (només es pot riure de la mare, de la pàtria i de la religió un mateix). Però amb el gest d’abaixar la vista, Sistach va aparèixer dolgut com un catòlic més. L’espectador és molt més receptiu a aquesta actitud que si hagués aparegut ofès, indignat, irat o censurador. Sobretot perquè el gest va ser coherent amb el que volia dir. La crítica a les imitacions de Benet XVI i si els efectes són tant negatius es poden discutir. Però la resposta basada en el sentiment està lluny de l’estereotip de l’Església inquisidora, i és més eficaç. A la televisió funcionen més els arguments sentimentals i els gestos que els grans raonaments teòrics.

El missatge és que ara quan vegem Benet XVI imitat no veurem a un cardenal emprenyat (cosa que a molts ja agrada) sinó a una persona dolguda.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Dolguts i defraudats és com estem a Barcelona amb aquest arquebisbe (cardenal és un títol per a ell immerescut). Martinez Sistach el solitari i aturullat.

Anònim ha dit...

Sempre preocupat per la imatge, Llisterri, pel què diran...No pateixis que el teu Sistach ni tós davant dels progres amb els que tan bé voleu quedar.

Carlos ha dit...

Hi han que, volguent atacar a Martínez Sistach ataquen a Benet XVI, doncs ell es qui l'ha fet Cardenal. I de pas ataquen al difunt Joan Pau II, que es qui el va designar Arquebisbe de Barcelona...

jordi_morrós ha dit...

Personalment no li tinc cap devoció especial al senyor arquebisbe de Barcelona més enllà de la que em toca tenir-li com a fidel catòlic i ovella del seu ramat, però li reconec el valor suficient que s'ha de tenir per anar a un mitjà periodístic que està sens dubte a anys llum del seu mitjà habitual, i salvar la situació amb prou dignitat i sense perdre els papers.

De totes maneres a l'entrevista em va semblar que el senyor Monegal va fer el que ell diu un massatge al convidat, i més aviat donava la sensació que li queia baba davant delsenyor cardenal, i es va portar com un bon nen a la nit de Reis. Amb altres convidats gasta una mica més de l'altra baba, de la mala baba.

Jordi Llisterri i Boix ha dit...

Doncs sembla que el tema de la paròdia del papa al Polònia agafa volada. Avui ho ha criticat el president Pujol: http://www.lavanguardia.es/lv24h/20081010/53558170442.html

Laia ha dit...

Almenys si fos ben imitat.. però és bastant patètic el personatge, crec que l'haurien de revisar o reinventar. Igual que hi ha personatges que estan molt ben afinats, aquest trobo que no. He arribat a pensar que potser és l'actor, perquè vàrios personatges que fa ell no m'agrada com els treballa. Això independentment de la simpatia o no que li pugui tenir al papa Benet XVI cosa que és difícil saber-ho, ja que de moment l'únic que conec d'ell és a través dels mitjans de comunicació, cosa que no afavoreix per a res ni a l'Església ni als cristians.