dijous, 31 de juliol de 2008

“Baixa de pressa”



No sóc molt amic de les obligacions i si un dia em fan papa seria més partidari de treure’n que de posar-ne. Però també és veritat que hi ha algunes normes que ens van configurant, i per això potser n’afegiria una: almenys un recés a l’any.

Aquest any ja he complert al juliol. Més enllà del què en treu cadascú, d’un bon recés i un bon predicador sempre en queda una frase titular. D’aquest juliol em queda aquesta: “Baixa de pressa”

L’eix són algunes de les crides que ens fa l’Evangeli. Per què, quan veiem tantes coses que van malament, no tenim la humilitat suficient per cridar “Mestre, mestre, ens enfonsem!” (Lluc 8,24) com van fer els apòstols? O per què som tant autosuficients que ens costa dir: “Senyor, fes que hi vegi” (Lluc 18, 41)? En definitiva, estem tant acomodats i segurs amb tot allò nostre que si Jesús ens digués “Zaqueu, baixa de pressa, que avui m'haig d'hostatjar a casa teva” (Lluc 19,5), deixaríem tot el què estem fent? Som capaços de “baixar” dels nostres pedestals? Ho faríem “avui” o li diríem si no li va millor demà? Tindríem l’alegria de Zaqueu o ens quedaríem amb les nostres mandres i precaucions?

No sé si és una aportació massa adient de final de curs, però qualsevol frase de l’Evangeli us pot servir aquest estiu. Podeu penjar les vostres en els comentaris, a veure si així pugem el nivell. Mentre m’agafo un llarg i profitós recés d’estiu. Bones vacances.

3 comentaris:

G. Sergi d'Assís ha dit...

Bones vacances!

G. Sergi d'Assís ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
eloi ha dit...

D'aquest evangeli que has agafat a mi m'agrada el fet que Zaqueu sap "la ruta" per on passa Jesús i s'hi atansa. També a mi m'agradaria no deixar d'estar atent a aquesta ruta avui dia.