Ràdio Estel, tenim un problema
No em sembla molt estètic opinar sobre la “competència” però en tractar-se dels mitjans de comunicació de l’arquebisbat penso que ho pot fer tothom, perquè són una mica com els nostres mitjans públics. D’altra banda, i ho dic seriosament, des de Foc Nou mai em considerat Catalunya Cristiana com la competència, ja que el format de setmanari i de revista mensual són absolutament complementaris, no es treuen lectors els uns als altres. Al contrari, res seria més positiu que l’Església catalana tingués dos o tres publicacions potents.
Bé, feta aquesta prèvia necessària ja que hi ha gent amb la pell molt fina, cal dir que la situació de Ràdio Estel i Catalunya Cristiana és un desastre. I ja no entro en els continguts, que seria un qüestió més opinable. Em refereixo a les dades de l’últim EGM que segons l’E-notícies dóna a Ràdio Estel 6.000 oients, 10.000 menys que l’any passat. Com que l’EGM es basa en enquestes, en xifres tant petites aquestes fluctacions són normals. El problema és que abans de l’actual etapa l’emissora, sota la direcció de Santiago Ramentol i després de Teresa Pou, Ràdio Estel va arribar als 80.000 oients. Així, és clar que tenim un problema. A més, precisament quan Ràdio Estel ha perdut més oients ha estat quan s’ha inclinat per fer una ràdio més catòlica i més pels catòlics, amb serveis litúrgics inclosos. Això està bé que ho faci una parròquia, però un dels pocs mitjans que té l’Església catalana d’arribar a les oïdes de la gent allunyada de l’Església no té cap sentit es dediqui només a acontentar a la parròquia dels convençuts. I, a més, a la vista estan els resultats.
La situació és paral·lela a Catalunya Cristiana, que segons l’OJD en els darrers 10 anys també ha perdut més de 3.000 subscriptors (10.682 el desembre del 1995 / 7.457 el desembre del 2005). A més, aquests lectors els ha perdut pràcticament tots de l’edició catalana ja que la castellana (un 1.600) només n’ha perdut un 200 (Si us interessen més dades sobre mitjans de comunicació de l’Església catalana em permeto recomanar un reportatge que vaig publicar l’any passat a Comunicació 21)
Tot plegat, un problema que no sembla que preocupi gaire a qui hauria de preocupar. No seria més intel·ligent tancar deu parròquies de les que hi van quatre gats i dedicar alguns esforços i recursos a tenir uns mitjans com Déu mana?
11 comentaris:
Realment interessant i preocupant aquest post. L'Església utilitza nous mitjans de comunicació però no s'adona que els nous mitjans impliquen una nova manera de relacionar-se i a això no hi estan disposats. Moltes coses estan canviant amb la xarxa electrònica i a l'església estem deixant perdre altra vegada una oportunitat per estar al costat de molta gent.
atentament
Tens molta raó Llisterri. Els que en alguna etapa hem recolzat econòmicament l'emissora i des de fóra hem anat seguint la trajectòria de Ràdio Estel hem vist que tot es va agreujant fins al desastre. La situació no és nova i ni la direcció ni la gèrència funcionen.
Sr. Jordi,
voldria abans de tot animar a l´actual director de Ràdio Estel i de Catalunya Cristiana, Mn. Octavi Sánchez. És un bon sacerdot i la seva Parròquia dona goig, i per cert l´omple.
Dit això, a mi els continguts de Ràdio Estel m´han decebut ja des de fa temps i vaig deixar d´escoltar-la.
Crec que els mitjans de comunicació de l´església a Catalunya són bastant fluixets, potser perquè una part de catòlics no ens sentim massa representats per aquests. Ja he dit abans que defenso a Mn. Octavi, però que a una portada de Catalunya Cristiana, per exemple, aparegués el títol de "Estatut sí, però amb matissos" crec que feia allunyar a bastants. Ja sé que tu, Jordi, tens altres idees diferents de les meves, us agrada l´Estatut, l´Església Plural i el progressisme, i us agradaria una COPE a la catalana. Però altres no, i apostem per una església lleial al Vatica, universal, oberta i sense nacionalisme.
Crec que Mn. Octavi no té la suficient llibertat en aquests mitjans, i és una llàstima perquè penso que podria fer i faria una bona feina. Per tant defenso que el director de Ràdio Estel continuï i tingui més llibertat sense cap presió. Per últim suposo que el que dius de tancar deu parròquies és una broma, no? No li donis idees a l´Arquebisbe. De totes maneras hi ha parròquies que encara que estiguin obertes estan com tancades, i són més de la meitat.
Salutacions!
Sr. Fermoyle!!! per favor!!!! vosté sap les purgues que ha fet aquest Octavi a Ràdio Estel???
No dubte que sigui un bon sacerdot però de dirigir una ràdio, i un diari... res de res
I no vingui amb la història de que no té llibertat perquè quan hi havia el Cardenal Carles la tenia tota i és quan més desgràcies va fer!!! Documenti's home!!!
Sr. Fermoyle, com a periodista i cristià puc comentar, no sense gran tristesa en admetre-ho, que l’Octavi Sànchez, que serà bon prevere, però de periodisme, amb tots els respectes, no en té ni idea. Periodísticament fa pena. I no entro en continguts, parlo només de periodisme. I si parlo d’això, també hauria de parlar dels gabinets de premsa de les diòcesis. El de Barcelona, no el porta un professional, sí un bon home amb molt bona intenció. I mentre això segueixi sent així, resulta incomprensible que l’Arquebisbe Sistach no deixi de dir com d’important són els mitjans de “comunicació social”, mentre que quan demanes una dada a Premsa del Arquebisbat i et contesten que ells no poden saber tot el que fan les Delegacions de l’Arquebisbat (perdó, però pensava que aquesta era la seva feina!). S’han de professionalitzar i sembla que encara no ho han entès en la majoria de bisbats. (algunes poques congregacions i moviments ho han entès ja). El bisbat de Girona és la millor en això seguida de Tarragona. La resta ho intenten amb més o menys sort. Algunes, sense cap ni una.
Benvolgut Fermoyle i Anonymous (als qui per cert m’agradaria dirigir-m’hi pel seu nom però ja veig que és impossible lluitar la temptació de jugar al gat i la rata. L'anonimat fa molts valents).
Veig que el tema aixeca passions. Només voldria afegir que el problema que tenim no és tant de noms com de projecte i de prioritats (tot i que és evident que en funció del projecte hi haurà persones més o menys qualificades per portar-lo endavant). La idea de tancar parròquies té un punt de provocació, però vol fer evident una manca de prioritats. És a dir, abans de tancar una parròquia de l’Eixample de Barcelona, que fàcilment pot ser substituïda per una altra, l’arquebisbat farà mans i mànigues per evitar-ho. I els bisbes sempre faran els impossibles per no deixar cap parròquia sense rector. En canvi, passa el mateix amb els mitjans de comunicació diocesans? Es proporcional l’esforç que es dedica a cadascun d’aquests àmbits en funció de la seva repercussió?
D’altra banda, no es pot negar que algunes diòcesis han millorat els seus serveis diocesans de comunicació, -i, amb les seves limitacions, això també ha passat a Barcelona. Però estic d’acord amb que encara hi ha molta feina per fer. I, sobretot, en un altra tema: en entendre que els mitjans de comunicació de l’Església catalana no funcionaran mai si cada bisbat continua anat a la seva.
Per cert, no em puc estar de dir que el problema no és si Catalunya Cristiana havia d'estar a favor o en contra de l'Estatut.
Jordi, a quasi tots els fòrums i blogs d´Internet la gent utilitza un "nick" perquè no el coneguin. Si no vols anònims ho dius i ja està. A més, jo estic registrat, per cert. Crec que encara que no pensem el mateix t´he respectat, ara bé si vols que totes les opinions siguin del mateix color ho dius i ja està.
Sr. anónim: No em vingui ara amb el Cardenal Carles, que al final com diuen en castellà "ya se ve por dónde van los tiros" en la crítica a Ràdio Estel i a Catalunya Cristiana.
Em sobta això que diu de "I no vingui amb la història de que no té llibertat perquè quan hi havia el Cardenal Carles la tenia tota i és quan més desgràcies va fer!!! Documenti's home!!! "
Què vol dir això, que Martínez Sistach no li dona llibertat?
I reitero que ara per ara Ràdio Estel no m´agrada, encara que veig bona voluntat per part de Mn. Octavi, i algunes coses es van millorant.
Per cert, Jordi, aquesta dada de 80.000 oients on la puc aconseguir?
Salutacions!
Benvolgut Sr. Fermoyle
No seré jo qui dicti les normes d’Internet que tots coneixem. Potser no m’he explicat bé i la única cosa que volia fer una apreciació personal, que m’agrada saber qui tinc a davant quan parlo. Deu ser una deformació professional però als periodistes sempre ens han ensenyat que cadascú és amo de les seves paraules, però que precisament per això les paraules han de tenir amo per si creïbles. Malgrat això veurà que quan disposo d’un moment per fer-ho no tinc cap inconvenient en mantenir una conversa sobre el que proposa, si bonament puc aportar alguna cosa. I no tant perquè les seves opinions siguin iguals o diferents a les meves, sinó perquè crec que tot es pot parlar dins d’uns límits de respecte com els que vostè manté. El que em sembla més trist, i crec que vostè està d’acord amb mi, que el fet que les coses es facin amb respecte s’hagi d’agrair, enlloc de ser l’habitual.
Bé, crec que estem entesos i no cal avorrir més al personal.
Sobre els 80.000. Les dades de la premsa escrita amb una certa difusió (normalment a partir de 5.000 exemplars perquè sinó no surt a compte pagar l’OJD) són de fàcil comprovació perquè estan a la vista de tothom a la web www.ojd.es. L’inconvenient és que només hi ha OJD de les empreses que paguen. En canvi, l’Estudio General de Medios < http://www.aimc.es/> inclou tots els mitjans però només es lliuren els resultat complerts a les empreses que paguen per tenir les dades. Com sap E-notícies si són 6.000 o jo si eren 80.000? Perquè ens ho han dit persones que tenen accés a aquests informes. Ens poden haver enredat, si les fonts eren part interessada, però no tenen perquè ja es una dada que es pot contrastar fàcilment amb altres persones. També hi ha una llegenda urbana que és que qui paga surt més afavorit. En part és veritat perquè l’EGM, al contrari que la OJD, es basa en enquestes i si pagues surt el teu nom a les diverses opcions que tenen els enquestats. Per tant, l’oient de les emissores petites ha de recordar expressament a l’enquesta que escolta aquesta emissora. Això també explica en part, com ja advertia en el post, que audiències com les de Ràdio Estel puguin anar de 18.000 a 6.000 en un any, però són dades que si que indiquen una tendència. El que desconec si hi ha algun lloc on es puguin consultar públicament aquestes dades, que si algú coneix seria d’agrair que ens ho fes saber.
Cordialment.
Quina poca educació aquesta sragrasas!! Amb aquesta afirmació final que fa queda retratada. Amb raó defensa el que ara hi ha!
Por tiempo que pase de un artículo siempre podemos contestar, porquè LA IGLESIA (capo) ha decidio mantener los problemas i los conflictos.
Si la Iglesia española promociona y se engrandece con cosas como
LA COPE, -Ràdio Estel.. mejor que vaya mal-
Los programas en que hablando
"en serio" se destruye al protagonista de la noticia. Se difama en cualquier sentido; Ddn el grado humano de un país, o una parte de él. Hasta para hacer reir.. se ha de tener madera y sobretodo clase.
Un NOTICIERO radiofónico no es un programa de GUASA O SAL (gorda o delgada).
Y mientras comentas la noticia del político correspondiente, no se puede ir añadiendo barbaridades.. Si así se hace sistemáticamente, es porquè estamos en un país de bárbaros (Representado en la parte correspondiente, por esta emisora). Sin EDUCACION a pesar de que la Iglesia quiere seguir teniéndola en sus manos... Pero que ha dejado a la gente de muchísimas tierras, criterios o falta de criterio, de España "en la obscuridad más absoluta" del saber.
MENTIRAS, ATROPELLOS A LOS DERECHOS DE OTROS PUEBLOS, INSULTOS DESDE LA BAJEZA MÁS ABSOLUTA. (Todo para hacer reir..)
Deformación de la realidad y de lo que haga falta, mostrando la ESPAÑA PERDIDA en sus miserias a los vientos internacionales y "nacionales" ; que muchísimos españoles no pueden soportar en absoluto.
Despiértense HOMBRE!! para el bien y la justicia.
¿Como se puede llamar a LA PERSONA Presidente de la nación.. lo que no quiero ni repetir?
¿Como se puede insultar a pueblos unidos bajo el mismo yugo de España, y no ENTENDER que haya personas que esta mala educación i baratura de alma, no la puedan SOPORTAR.
¿Què pide cualquier persona en una situación de esclavismo y mal trato?.. IRSE. UIR.
Esto puede extrañar, a alguien? sinceramente a personas de ley; NO.
A ver si aprendemos O RECORDAMOS, que La abolición de la Esclavitud para occidente, lo fué hace ya, hace muchos años.
Y que la chulería y la mala leche, por mucho que vaya vestida de elegancia eclesial, O DE ALCURNIA, de gobernantes y pueblo adepto, no llevan más que al rechazo social e internacional, porquè esto.. no lo quiere nadie -medianamente civilizado- medio instruído, ni la buena gente.
Menos criticar y más aprender lo que quiere decir: SER UN PAIS.
Ràdio Estel, ha de ser valiente. Marcadamente decidida y dar pátina de una FORMA DE SER, que siempre ha sido civilizada en su raiz y base. Desde ya,
La Occitània de los
"BUENOS HOMBRES"
Cordialmente
Eva Maria
Publica un comentari a l'entrada