divendres, 24 de novembre de 2006

Resulta que

Recapitulem. Resulta que fa dos o tres anys un petit bisbe comença a predicar que l’Església ha de pregonar la unitat d’Espanya com un bé moral a preservar. Resulta que es troba amb l’aplaudiment de la majoria de bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola. Però resulta que una minoria hi està radicalment en contra perquè entén que és un tema que no té res de moral, i si no ho entenen així, sap que bona part de la gent de la seva diòcesi si. I resulta que la majoria aconsegueix convocar una reunió extraordinària per debatre aquest tema. Però també resulta que com que no tots hi estan d’acord ho intenten dissimular amb la necessitat de fer una anàlisi de la situació social, política i cultural d’Espanya davant la gravetat del moment, gravetat que només veuen els que escolten la COPE, que resulta ser la emissora dels bisbes. Llavors resulta que com que no hi ha acord s’encarrega el tema a una comissió on resulta que tots estan a favor de les tesis de la majoria. Entremig resulta que el papa visita Espanya i diu als bisbes que la unitat més important és la unitat episcopal. Per això resulta que quan finalment es presenta el document a la plenària de novembre sembla que si no hi ha acord s’aplaçarà la seva aprovació. Però resulta que la majoria decideix tirar-ho endavant per 50 vots a 70 i no esperar a la plenària del març. I llavors resulta que a la minoria només li queda la opció de suavitzar un document que no els agrada però que sense les seves aportacions seria pitjor. I com que resulta que la majoria vol treure el document però tampoc volen que sigui amb gaires vots en contra accepten alguns retocs. Així resulta que la majoria dels bisbes que s’hi oposen acaben optant per l’art del possible tot i que resulti que el que es pacta no siguin uns pressupostos sinó uns principis morals barrejats amb la política. I llavors resulta que només s’hi acaben oposant 6 bisbes contra 63 bisbes i tres voten en blanc i un fa un vot nul (què estava dormint, o què?). I així resulta que sembla que sigui un document amb un gran acord, encara que hi ha un minoria que ni tant sols hagués volgut fer el document i menys aprovar-lo en aquesta sessió on se’ls va presentar a ultima hora. Perquè resulta que el document estava taaaant madur que avui encara no han pogut donar una versió definitiva a la premsa que s’ha hagut de resignar amb un resum i que així potser resultarà que aquest cap de setmana ens el podrem trobem filtrat en algun diari alfabètic. I a més resulta que sense haver llegit el document no se’n pot fer una valoració raonada. I encara resulta que com que a Catalunya hi ha 11 bisbes (Ciuraneta no era a la Plenària) i al País Basc 4 ara entrarem en una llarga especulació sobre quins són els que han votat a favor i quins en contra de la que mai n'acabarem traient l'aigua clara. I de tot això resulta que dels grans temes que queden per resoldre en aquest país com l’extensió de l’estat del benestar, l’acollida dels immigrants, l’especulació immobiliària, la precarietat laboral, o les famílies que no arriben a finals de mes no en parlen els bisbes i si en parlen, tal i com estan fent les coses, no es poden queixar de que no surti als titulars. I al final resulta que estem a divendres a la tarda i que un acaba pensant que a un servidor li hauria estat indiferent si aquesta setmana els bisbes enlloc de fer documents inútils s’haguessin estat toc... ... i resulta que acabo esborrant l'exabrupte perquè, a sobre, resultarà que algú s’ofendrà per aquesta frase i que després em penediré d’haver-lo escrit.

7 comentaris:

Pauper maestus ha dit...

Juaaaaas, juaaaas, juaaaaas, juaaaaas, juaaaas, juaaaaas, juaaaaas, juaaaas, juaaaaas, juaaaaas, juaaaas, juaaaaas, juaaaaas, juaaaas, juaaaaas, juaaaaas, juaaaas, juaaaaas, juaaaaas, juaaaas, juaaaaas, juaaaaas, juaaaas, juaaaaas, juaaaaas, juaaaas, juaaaaas, juaaaaas, juaaaas, juaaaaas, juaaaaas, juaaaas, juaaaaas, juaaaaas, juaaaas, juaaaaas

SraGrasas ha dit...

Ay listerinus, listerinus,...
Estás tan solo en este blog que a veces pierdes la noción de la realidad

JEJEJEJEJEJEJEJEJEJEJEJEJEJEJEJE
JAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJA

SraGrasas ha dit...

Ya quisiera yo ver a Listerinus trabajando en una revista de verdad, y dirigiendo una editorial de verdad. Es decir, una revista y una editorial que no vivieran de subvenciones sino de los ingresos que generan.

"Sóc director de la revista Foc Nou i gerent de la editorial..."

Tu lo que eres es el rubito mimadito y consentido del clero progre y nacionalista de Barcelona

Pijo del MUEC!! Visca la JOC

Anònim ha dit...

Pauper Maestus i Sragrasas,
no em sembla bé això que feu, jo discrepo enormement de les opinions del Sr. Llisterri però no se m´ocurriria reventar el seu blog. Crec que podeu contratacar amb paraules i no amb això, després tots surtim perudicats.

Jordi,
crec que hauríem d´esperar el dimecres per veure com és el text, per altra banda em sembla llastimós que el bisbe Ciuraneta no estigués a la Plenària, la seva obligació era anar-hi.
Salutacions

Anònim ha dit...

http://debellopallico.blog.com/1280933/?page=3#cmts

Anònim ha dit...

Sragrasas, si realment no esteu d'acord amb el que surt al blog, podeu donar arguments en comptes de començar a insultar. Deu ser que l'estil de la Cope s'encomana.

Visca la JOC i el MUEC, i tot el la JOBAC, i etc...

Anònim ha dit...

Sragrasas, si realment no esteu d'acord amb el que surt al blog, podeu donar arguments en comptes de començar a insultar. Deu ser que l'estil de la Cope s'encomana.

Visca la JOC i el MUEC, i tot el que es fa amb bona voluntat.