dimecres, 22 d’abril del 2009

La cultura religiosa de ‘El Periódico’


Faig una pausa perquè aquest dimarts m’ha cridat molt l’atenció l’editorial de El Periódico. Dilluns treien una notícia sobre les dificultats que tenen avui els professors d’art per explicar moltes de les obres mestres de la humanitat per la manca de cultura religiosa dels alumnes. I, l’endemà, El Periódico insisteix en el tema i el destaca en l’editorial. El text lamenta que d’“un temps en què l'anomenada Història Sagrada impregnava la vida quotidiana de nens i adolescents (...) hem passat al relativisme laic, en una societat no confessional que pugna per foragitar qualsevol indici de reminiscència religiosa o per dissimular-la en un àmbit políticament correcte”.

El què diu no és cap novetat, però és molt significatiu aquest reconeixement equilibrat des d’un diari que en principi no representa la tradició ideològica que a priori defensaria aquesta posició. Per això, s’ha de valorar i agrair singularment. També deu ser una mostra de la transversalitat o pacificació amb la que es pot viure el fet religiós a Catalunya.

A més, el tema em va bé per recomanar un llibre que vaig trobar fa uns dies a Abacus, el Diccionari de símbols cristians, del savi mossèn Lluís Maria Vericat. I per demanar un monument al Bernat Villaronga, citat en l’article de El Periódico, per tot l’entusiasme i resultats que ha aconseguit per millorar les condicions laborals dels professors de religió de Catalunya. Un personatge singular que recorden tots els seus alumnes.

2 comentaris:

Silveri Garrell ha dit...

Nota: intento posar en marxa el vídeo de Juan XXIII que tens a la banda dreta i em surt una nota dient: "este vídeo se ha suprimido por infracción en las normas de uso". No entenc que un vídeo religiós sense "sexe" pugui inflingir certes normes, ja m'ho explicareu. --------------------------------Referent al tema de l'artícle, va bé de recordar que en Salvador Alsius va escriure un llibre titulat "Hem perdut l'Oremus", que tracta de la pèrdua cultural religiosa.

Anònim ha dit...

No es tracta de educació religiosa sino de que el Espirit bufa per tot arreu i Ell es cuida de impregná las animas que volen buscar algo més en aquest mon