dimecres, 15 d’abril de 2009

Explosiu Carrera



Com explica el mateix Francesc Romeu, la publicació del llibre-entrevista a Joan Carrera es va anar ajornant perquè el bisbe volia que sortís publicat quan ja hagués estat acceptada la seva renuncia i no tingués cap responsabilitat diocesana. Però francament, després de llegir-lo, crec potser el que sense saber-ho volia (i així finalment va ser) és que no volia publicar-ho fins que fos mort. O, a l’estil Cardó, fins que no fossin morts i enterrats tots els qui cita en el llibre.

Les cites recollides a la premsa són significatives. Però el què diu Carrera en el primer i en el darrer capítol de l’entrevista és explosiu. Res que no fos conegut, però explicat per un testimoni directe impacta més i demostra que els periodistes no sempre ens inventem les trifulgues del poder episcopal. A vegades, fins i tot són més de les que publiquen els diaris.

En el primer capítol, sense fer-ne un atac personal, queda perfectament retratada la mala relació del bisbe Carrera amb el cardenal Carles i un balanç nefast d’aquest pontificat. I queden perfectament descrites les perversions de l’actual sistema de nomenaments de bisbes. I en el darrer capítol valora sense pèls a la llengua la sinistra gestió ultra de Ràdio Estel després del cop carlista del 2000 i les causes que han provocat que avui la nova direcció hagi trobat el setmanari i la ràdio de l'arquebisbat de Barcelona en un estat lamentable.

És cert, però, que això no ha de fer perdre de vista el gruix del llibre: un repàs biogràfic apassionant i alliçonador. Sobretot perquè relata una vida sacerdotal profunda i sincera, i alhora una experiència eclesial possible i sensata, allò que a Vida Nueva en diuen “fidelitat creativa”.

3 comentaris:

Ferran ha dit...

Llisterri: Com pots mentir respecte a un llibre qué pot llegir tothom? Per qué et calles que Carrera culpa directament al Cardenal Martínez Sistach del lamentable estat actual de Catalunya Cristiana i Radio Estel? Aixó sí que es explosiu.

Anònim ha dit...

Ferran,

Jordi Llisterri té tota la raó. És un llibre explosiu en tots els sentits, per la llibertat d'esperit amb la que sempre ha parlat i ha actuat. També tens raó que, finament, Carrera es queixa de la indecisió de l'arquebisbe actual.

Però, globalment, el llibre és una mostra extraordinària d'un gran capellà i un gran pastor. Val la pena que es llegeixi a fons i que ens interpel·li.

Un que ja s`ha llegit el llibre

garza ha dit...

anonim,llisterri no ha sigut mai imparcial en els seus posts,i en aquesta ocasió,tampoc,ha omitit el detall referent a Sistach a proposit,está clarissim.