dilluns, 27 d’octubre del 2008

A on anar



Alguns dies passa però aquest dilluns per quadruplicat. No dos, sinó quatre actes a la mateixa hora i a tots hi voldria anar: la inauguració de curs del Centre d’Estudis Pastorals de les diòcesis catalanes on es vol aplegar a tots els seus directors i principals col·laboradors en els darrers 40 anys, de mossèn Batlles a l’ara bisbe Pardo; una interessantíssima taula rodona a Cristianisme i Justícia sobre la crisi amb directius bancaris, economistes i el director de Càritas; la inauguració d’una exposició d’icones a la Claret amb l’arxiprest Joan, un nou fitxatge de Foc Nou; i una interessant proposta del GEC de la Família sobre la conciliació de la vida laboral i familiar amb la dona del president Montilla presentat per l’amic Arasa. On anirem?

Per si no era prou, dijous hi ha el lliurament del Memorial Joan Gomis i divendres la inauguració de curs de la Fundació Joan Maragall amb el bisbe Vives. Gairebé m’estressa tanta activitat catòlica. No tindré temps ni d’escriure, ni d’acabar dos articles que ja hauria d’haver entregat.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hay algunos que no tienen ese problema. Saben que a las 5 de la mañana se tienen que levantar, pegarse 2 horas de trayecto hasta que llegan a la fábrica, estar 8 o 10 o 12 horas delante de una maquinita, otras 2 horas de vuelta a casa, y a cenar y dormir. No tiene opción de elegir. Ni tiempo para estresarse. Prueba a trabajar, será una experiencia que no olvidarás...

Jordi Morrós Ribera ha dit...

Malgrat el que diu l'anònim anterior jo no treballo davant d'una màquina, però tampoc no hi podré anar. Déu meu, després de l'amor de Déu el que segur que és infinit és la mala llet de certes persones, però millor no fer-ne més cas.

Jo si pugués com a economista i professor universitari m'apuntaria a l'acte de Cristianisme i Justícia.

I per cert "ten points" pel senyor Daniel Arasa que no li fa cap mania convidar a la senyora del Molt Honorable. Almenys algun dels catòlics conservadors d'aquí demostren ser menys sectaris que els seus correligionaris de més enllà de l'Ebre, i algun altre de per aquí però sobre això no en parlem més perquè per aquí tots ens acabem coneixent.