divendres, 2 de maig de 2008

Per fi, Menorca


Els qui saben alguna cosa ja fa dies que diuen que la successió episcopal de Lleida i Girona es resoldrà amb un bisbe i un capellà. I els qui publiquen treuen noms com el bisbe Casanova de Vic (La Mañana) i el del vicari general d'Urgell Joan Pujol, o el bisbe Menorca Joan Piris i el capellà de Menorca Sebastià Taltavull (a El Periódico i –incomprensiblement amb un breu- a La Vanguardia).

A veure. És més probable la segona versió que la primera. Si canvies de diòcesi a Casanova resols un problema a Catalunya però te’n crees un altre. I al Joan Pujol espero que no li facin la mateixa mala passada que al seu germà. Que jo sàpiga, els de Guissona no han fet res dolent per merèixer això.

D’altra banda, a Menorca ja han assumit que són una diòcesi de pas. Per tant, no estranyarà que una vegada més el bisbe de Menorca es desplaci a Catalunya. Del que se’n faran creus és que finalment facin bisbe a un capellà de l’illa de la calma. Diria que no passa des del segle XVIII.

Sebastià Taltavull convindria a Catalunya especialment per un motiu, perquè amb la jubilació de Carrera els bisbes catalans perdran la mitra amb més capacitat de generar discurs i d’interpretar la realitat. I, això, amb Taltavull ho tindríem més que cobert. A més, sap anar a cavall, que sempre pot fer servei. Després, la solució de Piris, amb els bisbes que corren seria més que acceptable. En aquest sentit, és ben interessant el que respon a Vida Nueva en una enquesta sobre el laïcat.

Per tant, si passa, per fi serà l’hora de Menorca. Ara bé, llavors algú ens haurà d’explicar perquè a Catalunya ja hi haurà tres bisbes valencians (Salinas, Cortés i Piris). Després, quin mal han fet els seminaris catalans perquè faci 17 anys que no surt un bisbe nou format al seminari de Barcelona i 31 anys que no en surt cap de fora de Barcelona, excepte del seminari de Tortosa que en surten dos. I perquè aquí som una mena de reserva d’on no pot sortir cap bisbe cap a la resta d’Espanya. De fet, n’hi ha un parell que ja els hi regalo.

3 comentaris:

jordi_morrós ha dit...

Molt agraît pels teus ponderats comentaris sobre nomenaments episcopals a les sofertes diòcesis del nostre país.

Només una petita observació de cultureta illenca. L'illa de la calma és Mallorca. Menorca és famosa entre altres coses per la seva elevada taxa de suïcidis, la qual cosa evoca una calma més tirant cap a definitiva i trascendental, si a aquestes hores de la nit se'm permet i se'm disculpa una mica de conyeta amb un tema tan seriós com aquest.

Pau ha dit...

Afegeixo una altra pregunta sobre l'"origen" dels bisbes nomenats per a diòcesis amb seu a Catalunya: per què fa tant de temps que no n'hi ha cap, de religiós?

Jordi Llisterri i Boix ha dit...

Jordi, Gràcies. Jo hauria jurat que era Menorca. Almenys ho sembla quan hi ets... El vent de l'Illa i tot a això no era Menorca?
Pau, una aportació ben encertada. De fet, darrerament estan surtint bastants religiosos com a bisbes però sobretot en els "nous" continents. Aquí sembla que no arriba aquesta onada.