dimarts, 27 de maig de 2008

Dels bisbes i de la COPE no me'n refio


Una base tota la lectura periodística és saber que tota filtració és interessada. No necessàriament falsa, però si algú ho ha esbombat és perquè el beneficia a ell o perjudica a algú altre. Així s’ha llegir el que s’està publicant aquests dies sobre l’escàndol de la renovació de Losantos a la COPE i sobre la línia de la cúpula episcopal espanyola.

Aquest estira i arronsa no és nou. Des de l’arribada de Benet XVI i el seu viatge a València que periòdicament apareix la idea que des de Roma es demana més moderació i no trencar ponts amb el govern legítimament establert (a Itàlia en això són molt més fins). I la COPE és evidentment el símbol d’aquesta batalla. Aquesta serà la bona?

No se. El tema de la Cope ni recordo quants anys fa que s’arrossega. S’ha anat agreujant però ja fa almenys deu anys que una persona gens sospitosa com el cardenal Carles clamava sobre aquest tema. I una cosa semblant es va parlar després de les anteriors eleccions generals. També recordo vagament el tema de COPE com a tema polèmic del Concili Tarraconense del 1995. Per tant, si això ha passat és perquè a la majoria de bisbes ja els ha semblat bé i la minoria no ha estat prou contundent en presentar la magnitud de la tragèdia. I per això no me’n refio. Costa de creure que de cop Cañizares caigui del cavall i Rouco sigui l’únic de dolent de la pel·lícula. Quan una cosa no s’arregla en deu o quinze anys, les culpes estan més repartides. I la bèstia ja s’ha fet massa grossa i es val per si mateixa.