dimecres, 5 de desembre del 2007

Quan el papa parla als cardenals




Assegut a la plaça de Sant Pere entre una representació de l’anomenada progressia barcelonina, vaig veure com les intervencions del papa durant el Consistori eren culminades amb assentiment. Tampoc cal parlar de fervoroses mostres d’entusiasme, però pels qui sempre només hem conegut Joan Pau II ens sobta veure que per determinada gent, i per un mateix, en general les paraules del papa no siguin rebudes amb desaprovació. Altra tema seria el govern curial, però Benet XVI quan predica i fa discursos i documents s’ajusta plenament a la funció de papa: confirmar en la fe.

En tot cas, hi ha diverses frases de les homilies i intervencions del papa durant el Consistori que s’han de guardar. Són frases d’aquelles que es poden citar quan un bisbe o un cardenal fa una alcadada per a poder-lo contradir amb paraula papal. Per exemple, que “La veritable grandesa cristiana no consisteix en dominar, sinó en servir”. Com també està bé que el mateix papa recordi que el cap de l’Església és Jesús o que el papa no pot acomplir la seva responsabilitat tot sol. O que la pau entre cristians ha de ser un signe de la pau de Jesús.

Al bisbat de Barcelona han tingut l’encert de penjar les dues homilies traduïdes al català i la web del vaticà es poden consultar tots els documents del Consistori en castellà.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

La progressia barcelonina amb sotana, amic Jordi.

Silveri Garrell ha dit...

En el cas concret de l'ofici de Papa, la seva veritable grandesa cristiana esta en servir, però en servir de Papa, manant com s'ha de manar a destre i sinistre, suspenent a divinis a qui calgui i clavant bronca als teolegs que marxen de mare. Es clar que el "servir" a vegades consisteix en asumir una responsabilitat, i "responsabilitat" consisteix en que s'ha de complir el que esta marcat quan convingui. Si un pare de familia o un mestre no saben posar autoritat, val més que pleguin. La progresia barcelonina em fotarà llenya per aquest comentari, pero espero que els Germinantis m'ho aprovin.

Cris Ruano ha dit...

Silveri, l'autoritat que ha de tenir el Papa no ha de ser imposada pel càrrec que té, sinó com aquella de Jesús: un poder interior que emana d'ell mateix i captiva les persones.
Malament anem, si no...

Silveri Garrell ha dit...

Cris: El "poder interior" només el pot tenir un hipnotitzador. El Papa ha de ser com un mestre d'escola, ha de posar disciplina en les aules. No s'ha demostrat encara mai que sense disciplina una societat funcioni. Jesús diu: Tu ets Pere, pots lligar i deslligar el que convingui.... Que els papes no ho compleixin a la perfecciò ja és un altre assumpte, però no podem reduïr el paper de papa a ser un ipnotitzador que només ha de seduïr amb la mirada.

Cris Ruano ha dit...

No només amb la mirada... també pot utilitzar paraules i obres! ;)

Quan algú és conduït per disciplina, acaba actuant per por a les conseqüències. Com a mínim jo, no em considero cristiana per les conseqüències que pogués tenir no ser-ho sinó com a resposta a l'amor tan gran que em va ser (m'és) donat!

Silveri Garrell ha dit...

Tot forma part del conjunt, i és pot donar més valor a un aspecte a a un altre. En el cas de només actuar per AMOR seria en un mon format per àngels. Per posar un exemple, amb AMOR no és pot acabar amb la delinqüencia, hi ha d'haver la policia represora. Encara que tots els rics donéssin les fortunes per repartir amb els pobres, en quatre dies sortirien d'entre els pobres quatre aprofitats que ho voldrien amuntegar tot. En l'Església si no hi ha disciplina, en quatre dies sortirien teòlegs que ho girarien tot e l'inrevés i en lloc de creure en Crist ens obligarien a creure en els ovnis.

Anònim ha dit...

Amigo Silveri, lo que comentas no es tan descabellado. Ya está pasando. Mira la burradas que escriben los Masiás y compañía.. y la Iglesia no hace nada... de momento...

Silveri Garrell ha dit...

Anònim: El blog del Massia ja l'he freqüentat i per atacar-lo a éll. Però avui veiem atònits com la Jerarquia no fa rès, i la cosa comença a ser preocupant.

Jordi Morrós Ribera ha dit...

Per a Silveri

Tu ataques a Juan Masià, o és que tens punts de vista diferents dels que ell manté? Crec que entre les dues actituds, i des d'un punt de vista cristià encara més,hi ha suficients matisos.

A la nostra estimada i soferta Santa Mare Església ja n'hem tingudes potser massa de persecucions inquisitorials, o segons tu potser no?

Recorda que absolut només ho és Déu i la seva trascendència, i que el sector talibà de l'Esglesia Catòlica espanyola ja fa temps que té al Juan Masià entre cella i cella, i en canvi els bisbes catòlics del Japó se l'escolten quan parla de bioètica amb respecte.

Silveri Garrell ha dit...

"Atacar" es metàfora de "discutir". D'alguna manera hem d'escriure fent una mica d'humor.