dilluns, 10 de desembre de 2007

Lliure com Martínez Camino



Si hi ha una persona ponderada és ell. Si hi ha una persona amb profund respecte episcopal és ell. Però ell es va trobar amb el nou bisbe José Antonio Martínez Camino a la recepció del 25 de novembre a la seu de l’Ambaixada Espanyola davant la Santa Seu en motiu del consistori. I Martínez Camino va aixecar el to quan ell li va exposar les seves pegues respecte a la Cope. L’incident és el primer que em van explicar quan vaig arribar a l’Ambaixada i fins i tot va ser motiu d’un comentari a l’entrevista que va fer Josep Cuní al cardenal Sistach a TV3 després del Consistori.

La proclama de Martínez Camino era la de sempre: que la Cope és l’únic espai de llibertat que queda a Espanya i que és la garantia de la llibertat d’expressió en aquest país. I, ell, es va permetre discrepar. Va argumentar que precisament en nom de la llibertat d’expressió ell podia discrepar “de la A a Z” dels continguts de la Cope perquè, a més, era un tema que no afectava “ni a la moral, ni al dogma, ni als costums”.

Cap dels dos va sortir convençut. Isabel la catòlica des de l’altura del sostre de l’ambaixada pot certificar-ho. Però aquesta postura d’alguns bisbes espanyols de tancar-se en banda davant de qualsevol crítica a la Cope és paral·lela a la preocupació creixent d’alguns sectors de la cúria vaticana per la deriva de l’emissora. Tothom n’està al cas i cada vegada són més els qui veurien amb bons ulls que els mercaders del temple fossin expulsats. Precisament, alguns arguments sobre els límits de la llibertat els exposava tornant de Roma el periodista Lluís Foix en un article publicat a La Vanguardia.

PD: Error. Em comuniquen després de penjar aquesta nota que l'"incident" va tenir lloc en la recepció del migdia al Col·legi Espanyol i no a la tarda a l'Ambaixada. Coses que fem els periodistes. Que Isabel la Catòlica i els seus devots em perdonin




5 comentaris:

Silveri Garrell ha dit...

Sobre el "poder" vaig llegir no recordo on que el mateix Papa Wojtyla va dir que el PODER és imprescindible per extendre l'Evangeli. La meva reflexiò profunda sobre això es que el Poder en certa manera esta menyspreat per alguns sectors del clero d'esquerres perque asocien mássa facilment poder amb corrupciò. El Poder és imprescindible per a tot, és un instrument per fer feina. Si visquéssin els bisbes sense Poder també serien pecadors per altres bandes. No podem ser tant ingenus de creure que l'Església ha de desprendre's del Poder per ser més perfecta, en tot cas hauria de ser més caritativa i donar més als pobres però no, deixar el poder, doncs sense el poder ni papa ni bisbes pintarien rès. En quant a la Cope, el que més m'escandalitza es que hagin donat la feina de locutors a dos personatjes que no tenen rès de catòlics, hi havia molts més candidats que és menjen l'Hostia cada diumenge, que saben parlar darrera una carxofa de micròfon, que tenen dona i fills, i que tenen feina per arribar a final de mes. Això es el que més m'escandalitza dels ineptes bisbes espanyols: que donin els llocs de feina als protestants i agnòstics.

Anònim ha dit...

Terbol i sinuós Llisterri.

Jordi Llisterri i Boix ha dit...

Anònim. Si, a internet he trobat grans mestres.

jordi_morrós ha dit...

Per a Silveri.

Avui toca no estar d'acord.

Diguem ingenu si vols, però aquesta frase teva:
"El Poder és imprescindible per a tot, és un instrument per fer feina." Em costa molt d'encaixar-la dins el missatge de Jesús.

I a part d'això no sé que té que veure la COPE amb el poder, o és que potser defenses i creus benèfica la manipulació partidista (i sempre en el mateix sentit) que es fa des d'aquella emisora?

Eva Maria ha dit...

No entenc a què estem jugant. Quan una persona no és ni equànim, ni preparada per.. -ni respectuosa- amb La Veritat.. si no li convé;

(ja sabem que una mentida greu d´entrada, porta a una pèrdua dels números en divagacions i resultats equivocats totalment, en aquesta matèria, com en qualsevol matemàtica)

...i desvariegi bucant -encara- arguments per a dir, i justificar, que el món no gira a l´entorn del sol, ; -sabent ell mateix que està mentint greument-

¿Quina mena de cosa hi ha dins de tal personantge en essència ? perquè en sorti tant d´error.
I per què parlem tant d´ell? Perdent el temps que més que OR, és VIDA?

Això no són l´ESGLÉSIA DE JESUCRIST. I jo sí que hi pertanyo! I no admeto la supèrvia diablesca que mou a tals personatges -sinistres-, fent fer el ridícul a persones i a pobles sencers, com a lo més dolent que la humanitat procrea de tant en tant.

¿Per què tantes consideracions? Per què parlar-ne com si ho féssim d´un senyor, amb dignitat de tal; com si tingués el cap i el cor ben moblats, i fos digne d´estima i cap dignitat d´hombria de bé, per a representar res i ningú .... sense fer-ho malvé.

CORRUPCIÓ DE L´ÀNIMA I DEL COR, amb pèrdua del sentit de la RAÓ i DE L´HONOR.

CAP MASSÓ. CAP PROTESTANT HISTÒRIC, CAP CONTRARI.. HA FET HISTÒRICAMENT TANT MAL, AL CRISTIANISME CATÒLIC, COM AQUESTA GENT .
"Sostingudes en L´ESGLÉSIA DE ROMA per el propi diable que se hi ha infiltrat.. A L´ haver-li obert tals cavallers les portes amb els seus pecats DEPREDADORS.


Eva Maria