Esplais amb més present que passat
Diumenge vam anar tots a la celebració dels 50 anys del Moviment de Centres d’Esplai Cristians (MCEC) al Fòrum de Barcelona. Realment una festa ben feta i pensada, centrada en la campanya sobre els drets dels infants. Un espectacle per nens que no avorria als grans. Personalment, vaig trobar rodona l’actuació del pallasso Marcel Gros, que ens explicava que s’havia fet amic d’un peix i que l’havia convidat a un cocktel de gambes.
Una idea que em va agradar la va donar el president del MCEC: els esplais van néixer fa 50 anys dins de l’Església com uns espais de llibertat en un país que no era lliure. És evident que ara aquesta tasca de suplència no és la seva funció. Però supleixen altres mancances. Sobretot l’educació en un tipus de lleure que entreté però alhora ajudar a créixer. També el moviment ha reorientat alguns dels seus centres per oferir activitats de tarda entre setmana en els barris amb més problemes socials. Tot plegat és una activitat d’Església que a Barcelona és capaç d’aglutinar 180 centres. Un èxit passant-ho bé.
2 comentaris:
El Centre d'Esplai Nocturn Al vent som uns nou vinguts (o arribats) al MCEC (Moviment de Centres d'Esplai Cristians). Al barri ja hi han altres centres d'esplai, però crec que hem encertat incorporant-nos a aquesta gran casa comuna d'esplais parroquieros i similars. D'una cosa estic cert: l'esplai del s XXI serà profètic o no serà (se'ls engoliran els xikiparks)
De fet l'Església ha sigut pionera en totes les activitats humanitaries vers a col·lectius desafavorits, i passa que quan ja la societat ha conquerit un cert progrés aquesta mateixa societat ja fa nèixer les institucions laiques que fan la feina començada per les institucions eclesials, i ho podem veura amb els serveis de colonies de vacances de la mainada que ho engegà en principi l'Església i ara a Catalunya son capdavanteres les entitats de la Generalitat. Però, compte, he sentit a dir que en cosa d'emplenar la panxa als nanos en qüestiò de bona taula, les colonies de la Generalitat els fan règim d'austeritat semblant als seminaris eclesiàstics de la postguerra. Es clar, ara els monitors ja no van de voluntaris i cobren unes setmanades com si treballéssin de manobra.
Publica un comentari a l'entrada