dilluns, 12 de novembre de 2007

El papa per fi parla català


De presentacions de llibres a Barcelona se’n fan totes les que vols, però aquesta va omplir la sala sobradament. El dimecres passat es va presentar a l’edifici del Seminari de Barcelona l’edició catalana del nou llibre de Benet XVI. De fa poques setmanes Jesús de Natzaret està disponible en l’edició catalana de l’editorial Claret.

L’acte va ser previsiblement interessant ja que va reunir tres remarcables teòlegs i autors de llibres sobre Jesús: Armand Puig, Josep Maria Rovira Belloso i Olegario González de Cardedal. De l’acte, presidit per l’arquebisbe de Barcelona, aquí teniu un resum del què es va dir.

Particularment, el que em va cridar més l’atenció va ser una idea de l’Armand Puig, que va definir com “un esdeveniment ecumènic de primer ordre” que el papa escrigui un llibre sobre Jesús però que no ho faci com un acte de magisteri. Això ho reflexa, va dir, “la gran simpatia que la proposta del papa ha trobat en el món exegètic alemany i internacional i en les diverses confessions cristianes”.

També va tenir gràcia un cita que va recollir l’arquebisbe Martínez Sistach al final de la intervenció. És del cardenal Carlo Maria Martini, la suposada antitesis de Ratzinger, en la presentació del mateix llibre a la seu de la UNESCO a París aquest mes de maig: “Jo mateix pensava, al final de la meva vida, escriure un llibre sobre Jesús com a conclusió dels meus treballs sobre els textos del Nou Testament. Ara bé, em sembla que aquest llibre de Joseph Ratzinger correspon als meus desigs i a les meves expectatives, i estic molt content de què hagi estat escrit. Desitjo que moltes persones puguin sentir la joia que jo he sentit al llegir-lo”.

Tot plegat em recorda que a la meva llista de coses que ja hauria d’haver fet està el llegir-lo. De fet, esperava l’edició catalana que ha trigat mig any a aparèixer. Cal dir que és un mèrit de Claret emportar-se els drets en català sabent que a Espanya hi ha hagut bufetades per editar-lo. I, finalment, amb una tercera font, he pogut esbrinar què ha endarrerit tant la versió catalana. Quan ja es disposava de la revisió vaticana a la traducció catalana, la conformitat va dormir llargues setmanes a Roma. Va arribar just el dia a abans de sortir a la venda l’edició castellana. Algú o algun motiu va fer que no tinguessin molta pressa. I no va ser perquè des de Barcelona no s’insistís.

4 comentaris:

Silveri Garrell ha dit...

Jo no penso pas llegir-lo per problema de temps i perque ja se de sobres com pensa el Papa i tots els papes que he conegut que son 5, però a ben segur que no resultarè cap "antitesi" del que realment predica quan esta sentat a la butaca papal, del contrari ja no l'hauria tret a publicaciò. A ben segur que en el llibre s'hi barrejen les obertures del Concili amb les tancadures del suposat o mal entès "integrisme" tan vituperat de sempre. Però per mí aquest "integrisme" papal no existeix, a no ser que volguem combregar amb les rodes de molí que ens ofereixen els Alsina i Som Església.

Anònim ha dit...

Que no, Jorge, que no, que el Santo Padre no habla catalán, que lo hablan los traductores, que el Papa habla muchos idiomas, pero catalán, que se sepa, no, ni aquí ni en la república popular china. Te has vuelto a EQUIVOCAR...

Silveri Garrell ha dit...

Així que ja ho saps, Jordi, l'home invisible del Germinantis ja ha parlat.

Anònim ha dit...

NO SE SI PARLA CATALA PERÒ SI QUE L´ESTIMA, L´ESTIMA TANT...QUE ENS HA DONAT UN CARDENAL!
EL LLIBRE...UNA MICA DENS I TÈCNIC, ESPERO LA SEGONA PART...
PERÒ EL MÉS SIMPÀTIC SON ELS VOSTRES TITULARS I ELUCUBRACIONS...
XQ NO PARLEU DE LA FACULTAT? QUIN GIR ESTÀ FENT EL DEGÀ, COM ESTAN ELS PROFESSORS I ALUMNES AMB TANTES XERRADES...AVEURE SI ARA QUE HI HA UN Q COMENÇA SE´L EMPORTEN A QUE SIGUI BISBE.
A L´HORA DE COMPLETES,,,,DONEU-NOS UNA NIT TRANQUIL.LA I UNA FI BENAURADA