Els bisbes catalans en contra
Doncs els bisbes catalans no em donen la raó. Sembla que el material de la Generalitat sobre sexualitat els ha preocupat prou per fer-ne una nota conjunta. Han jutjat que la gravetat del fet s’ho mereix. De tota manera, la llista de greuges d’E-cristians encara guanya als bisbes en el seu zel apostòlic. Observo, però un fet: un posicionament d’aquest tipus no és gaire habitual i la darrera nota extraordinària sobre un fet extraeclesial de la Conferència Episcopal Tarraconense és de fa poc més d’un any. En aquest temps, no ha passat res més important a Catalunya que mereixi la reflexió conjunta o la condemna dels bisbes catalans? Una cosa és si el contingut d'aquesta guia és l’adequat, i l’altra és controlar els temes i qui et marca l’agenda. Aquest és el tema que plantejava.
18 comentaris:
Qui s´enganxa a la rodanxaaa! Un tramvia i una planxaaaa! Qui se´n va no jugarà mai més! Juga que juga amb Super3 !
SUPERTOMÀTIC !
Pel que entenc que vols dir, els bisbes segons tu haurien d'haver callat sobre els prospectes de sexe editats per la Generalitat. No t'acabo d'entendre perque, si els bisbes no han de fer de bisbes, de que han de fer realment???
Doncs a Germinans estan molt contents amb la nota. L'han posat de capçalera.
Això s'anima quan des del govern de la Generalitat es parla de sexe! No em digueu que no és trist que per tal que els bisbes aixequin les seves respectables mitres per sobre dels murs de les seus catedralícies hàgim d'esperar que l'inefable tripartit-bis es posi a elaborar guies informatives sobre sexe per als joves, com si a la nostra societat no hi hagués cap altre problema que pogués preocupar als catòlics per als qui se suposa que els bisbes parlen.
Com a catòlic respectuós envers els seus pastors he llegit la nota i us copio només un fragment:
"els pares: ells són qui tenen en primer lloc el deure i el dret de definir els valors, organitzar-los i transmetre’ls als fills."
I dos i dos fan quatre. Perdoneu però sóc pare de família nombrosa i ja m'agradaria prou que tot fos tan fàcil i quadriculat com ho manifesten els nostres pastors. Però bé ells tampoc no són pares de família i no tenen perquè sé experts en el tema.
I fins a la propera sobre l'apassionant tema de sexe i religió, que sembla que es l'únic que anima al personal de la nsotra estimada i soferts Santa Mare Església.
Quina poca feina els uns i els altres,cuan a la vida diaria altres problemas,com la pobreça,son més importans.Las jererquías estan molt mal vistas per la juventut actual i els sectarismas está a la ordre del día en aquesta iglesia catolica que prefereix cuidarse sempre sobre el sexe,perque es una asignatura pendent.Quina pena dona el cristianisma del secle XXI.
Silveri, els bisbes en aquest cas han de callar perquè:
1/ La generalitat actua per a tots els catalans, no només pels catòlics.
2/ No tots els catòlics estem d'acord amb la visió del sexe que sembla que té tota la jerarquia, de fet jo diria que la gran majoria no hi estem d'acord.
3/ O es parla de tots els temes que afecten a la societat i que afecten a la visió cristiana del món ho es calla, això que els bisbes només pateixin quan toquem temes de genitals fa pensar molt.
4/ Amb temes d'entrecuix ja tenim prous problemes a casa com per anar donant lliçons a fora, francament, fa caure la cara de vergonya la hipocresia que gasta algún jerarca de l'Església en aquests temes.
David (Tarragona)
M'estranya la brometa que els comentaristes fan sobre el tema. Crec que el tema sexual és prou important i cal que l'escoli doni la informació pertinent. Tots sabem que els pares, malauradament, han estat força mals transmissors d'aquesta informació.
D'aquest tema en depenen coses com els embarassos no desitjats i, indirectament, l'avortament; la transmissió de malalties venèries i la Sida; la valoració de la paternitat com a fet responsable; ...
L'Església hauria de deixar que la Generalitat doni la informació a través dels mitjans de què disposa i limitar-se a vetllar per l'educació sexual dels seus fidels i dels fills dels seus fidels.
L'església parla de tots els temes en les seves homilies especialment en els documents que publica de tan en tan, i no sols es fica amb el sexe com alguns dieu, el que passa es que alguns només se'n recorden de que l'Esglesia existeix quan parla del sexe, perque els hi toca el voraviu, es clar. El SEXE es la part humana més important, i gracies al sexe ens podem comunicar per internet que vol dir que existim perque el sexe ens hi ha portat en aquest mon terrible i maravellòs a la vegada. Referent a'n Jordi Morròs pare de familia nombrosa, em trec el barret i li dòno felicitats, però el missatge dels bisbes que diuen de donar les lliçons de sexe a les criatures va més aviat adreçat a les families amb certa cultura i més bé ens fa entendre una "llibertat d'elecciò" en quant al sistema educatiu sobre valors. Les families desestructurades de baixa cultura poden tenir problemes per educar "sexualment" i sembla que una assignatura de La Generalitat obligatoria els vindria com l'anell al dit, pero no cal que sigui obligatoria i en tot cas només podria ser obligatòria quan determinades criatures no poguèssin accedir a una altra assignatura sexual alternativa.
Que no ens agradarà tot el que faci o promogui la CET? Segur que no. Però no estarem pitjor que ara. I, digueu-me il·lús, però jo amb això ja estic content. Doncs si, mira. Avui estic molt content.
Te sugiero que pongas una cancioncilla de fondo: "Se equivocó la paloma" de Ana Belén. O si quieres "Se equivocó Joaquín" del grupo Las pastillas del abuelo. O tal vez "Se equivocó" de los Hermanos Zuleta. Tal vez "Se equivocó el pistolero" de Los Tucanes de Tijuana. Si lo prefieres, la canción "Loco, re loco" de Martin Marquesi, en concreto la parte que dice: "En otros ojos busco el amor
Y me equivoco y me equivoco
Te quedaste solo como siempre loco
Siempre re loco siempre pensando en ti...". Más. "I was wrong" de Social distortion. Aunque no siendo en catalán, no se si sabrás lo que dice. Volvamos al lenguaje patrio. "Me equivoqué" de Moenia. "Me equivoqué" de freddy y los solares."Me equivoqué" de Maria José. Inolvidable "Me equivoqué" de Cynthia en el album La Academia 4. Qué bonita la parte que dice "Me equivoqué, me equivoqué, me equivoqué me equivoqué, me equivoqué, castígame,
me equivoqué, me equivoqué, perdóname,
me equivoqué, me equivoqué, castígame." Y hay más. Otro rato te las pongo. Que no falte la música en tu blog.
Sr. Silveri
A mi sincerament el tema del sexe no hem toca el voraviu, visc la sexualitat amb la meva parella sense problemes, fem servir metodes anticonceptius sense cap problema de conciència i en aquests temes m'importa un rave el que diguin els bisbes, només que ha vegades he de reconèixer que com a catòlic sento vergonya aliena.
Dit això és cert que l'Església parla d'altres temes, faltaria més, però ningú pot negar, vaja ningú que tingui dos dits de front, que allí on la jerarquia de l'Església es movilitza més i fa més pressió als governs és quan parlem de temes de sexualitat, de fet l'única vegada a la meva vida que he vist uns bisbes espanyols en una manifestació és pel tema dels matrimonis homosexuals.
L'Església té un problema greu amb aquests temes sr. Silveri, no reconeixer això fa molt mal a l'Església, la gran majoria del poble fidel viu d'esquena al que diuen els bisbes i viuen la sexualitat d'una manera adulta i responsable, però no represiva i hipòcrita i una part molt significativa del nostre clergat viu dobles vides, de la meva diocesi, que conec molt bé, li podria explicar alguns casos que n'hi ha per sucar-hi pa, tenim capellans que tenes fills d'amagat mantinguts amb diners diocesans, tenim capellans homosexuals habituals de locals d'ambient, tenim un sacerdot que va ser detingut, encara no jutjat, per pornografia infantil, i conec molt un cas d'un capellà que feia tocaments, diguem-ne improcedents, als jovenets que participaven en les activitats de la delegació de joventut fins fa molt i molt poc.
I d'això els bisbes ni piu.
I això en una diocesis de només 110 o 120 capellans.
Manda huevos!!!
Per contestar a l'anonim que la fa tan llarga necessitaria un llibre. Jo també he sigut i segueixo sent crític en qüestions de sexe amb l'Església però la meva crítica és redueix a no considerar pecat mortal allò que és pecat venial. De fet, el mateix catecisme en el capítol dels pecats sexuals ja ho diu, però en les prediques i els grans documents papals no ho mencionen. També l'us dels preservatius encara que sigui oficialment considerat mortal, es pot solucionar amb una consulta de confessionari i segons quin confessor trobes t'ho soluciona de manera diferent. Alguns clergues, especialment prògres, quan prediquen en les trones només presenten l'Evangeli com un missatge d'ESTIMACIO VERS ELS ALTRES, i ho fan així per no nomenar pecats i no aixecar polsseguera amb el sexe. Així que, a estimar tot el que podem que son quatre dies....
No és l'Esglesia Catòlica la única que s'embolica amb el sexe, també les evangeliques s'hi agafen fortament, i no cal dir de les esglésies islàmiques...
http://www.antesdelfin.com/masturbacion.html
Ben poca diferència hi ha entre catòlics i evangèlics. Aquesta web es una que visito molt i les coses de l'entrecuix Deu n'hi do.
http://www.antesdelfin.com/familiaindex.html
Sr. Silveri
Les esglesies islàmiques no existeixen, en tot cas existeixen les confessions islàmiques.
Pel que fa al món evangèlic cal dir que hi ha moltissima diversitat, hi ha denominacions molt conservadores com algunes pentacostals i denominacions molt liberals com els anglicans i la majoria de presbiterians, metodistes etc.
Jo també considero que hi ha pecats sexuals alguns segur que mortals, l'abús de menors i el seu encobriment, l'abús de persones en situació d'indefenció (disminuits psiquics, persones amb una situació d'inferioritat jerarquica, alumne-professor, empleat-empresari, clergue-fidel etc.), la prostitució i la pornografia.
També considero pecaminos, tot i que en grau inferior a les anteriors, com el sexe sense amor, la infidelitat a la parella, etc.
Com veu tampoc sóc un visca la pepa i un follem follem que el món s'acaba, però entre el sexe absolutament descontrolat i la represió malaltisa d'uns impulsos naturals i bons per part d'un magisteri caduc hi ha un terme mig, que crec que és el correcte.
Sr. Silveri
He consultat la pàgina evangèlica que m'aconsella i tot i ser clarament conservadora si s'hi fixa en el tema de la sexualitat és molt més assenyada i realista que el magisteri catòlic, miri's si no en l'apartat de matrimoni i els subapartats de contracepció o el que fa referència a les practiques sexuals dins al matrimoni.
Un resum que fan a ForumLibertas sobre el fulletons:
http://www.forumlibertas.com/frontend/forumlibertas/noticia.php?id_noticia=9456&id_seccion=8
I no us perdeu els dibuixets a http://www.forumlibertas.com/frontend/forumlibertas/noticia.php?id_noticia=9288
Características de los 400.000 folletos (de 10 a 16 años):
- En su confección no participaron asociaciones de padres, ni maestros. No se hizo desde el consenso ni la pluralidad;
- Los folletos dicen que "no es obligatorio masturbarse", pero los dibujos dejan claro que masturbarse es genial y fantástico
- Dicen a menores de 13 años que "puedes enamorarte de alguien del mismo sexo o del otro sexo"; en los dibujos hay más parejas gay "enamoradas" que hetero. Un sector de la población que es el 1% queda representado con el 66% de ejemplos de "enamoramiento".
- "Cuando te sientes atraído por alguien" -dice el folleto de 13 a 17 años- "quieres compartir tu sexualidad, sueños y sentimientos..." pero el folleto NUNCA habla de compartir la vida, o de entregarse uno por entero. Se comparten solo experiencias sexuales. Hay intercambio de servicios sexuales, nunca alianza perpetua de personas. Eso ni se contempla.
- El folleto insiste en que el sexo da placer y comunicación... pero NUNCA avisa de que el sexo tiene que ver con engendrar hijos ni fundar familias; las palabras "fecundidad" y "paternidad" son tabú en estos folletos sobre sexo.
- Repiten un dogma: que el condón hay que usarlo siempre. Las palabras ABSTINENCIA o CASTIDAD nunca aparecen en los textos. Son opciones que ni se ofrecen, a pesar de que el consenso internacional "The Lancet" lo propone como la opción básica a promover en jóvenes y adolescentes.
- El amor -dicen los folletos- se basa en la comunicación y el respeto, pero nunca se usan las palabras COMPROMISO ni ENTREGA; solo hay individualismo.
***
No es un tema "només" de sexe: és un tema de vida, generositat, compromís i llibertat dels pares enfront d'una ideologia materialista, hedonista, i anti-amor que es vol imposar als nostres nens.
Aquest últim Anònim deu ser un membre dels Germinabis, je, je, je. De totes maneres ho has escrit molt bé, i a la majoria els costa una mica llegir assiduament a Forum-libertas perque diuen que son "integristes"...però l'integrisme te molts matisos. Per a mí, l'INTEGRISME que no puc soportar és que l'Església aconselli la "confessiò freqüent dels pecats". Si punxeu la web de la Conferència Episcopal Espanyola surt una frase que posa "la Iglesia aconseja la confesión frecuente". Realment aquí ja no hi estic pas d'acord, perque vejeu que jo també soc crític, però amb tot el que he exposat del sexe anteriorment no hi tinc cap més problema.
Publica un comentari a l'entrada