Dijous vaig anar a la primera sessió d’un seminari sobre “Periodisme: veritat, llibertat, cultura” organitzat per la Fundació Joan Maragall. M’hi vaig apuntar per devoció professional a Lluís Foix, que a més és bona persona. Un seminari serveix per pensar, i en aquest cas per pensar sobre un ofici que té una gran rellevància pública. Per això, em permeto apuntar desordenadament algunes idees que van sortir al seminari i que em semblen interessants.
-El periodisme és una pota del sistema democràtic, encara que no figura com a tal en cap tractat constitucional. Ho il·lustra la frase “Prefereixo diaris sense governs, que governs sense diaris”
-Els països on la llibertat de premsa ha estat vigent durant més temps són els que més han progressat.
-La tradició del nostre país es fer fora la gent que no pensa com nosaltres. A llarg de la història hem expulsat 3,5 milions de persones de la península.
-La paràbola que més impactava a Pau VI era la del blat i el jull (
Mt, 13): el món no serà mai perfecte i sempre s’haurà de conviure amb el jull.
-Tenim en marxa una revolució de la comunicació que ningú controla.
-El periodisme actual és com estol d’estornells: van a un arbre, fan caure quatre fulles, en mengen tot el fruit, i quan s’acaba van cap a un altre arbre. La gent necessita menjar coses cada dia i coses diferents.
-El tractament d’algunes notícies pot portar al populisme, i el populisme porta al totalitarisme.
-Quan els mitjans han de millor els resultats del compte d’explotació retallen el pressupost de redacció. Ara s’han de fer més coses, més ràpid, i gastant menys.
-La precarietat laboral del món periodístic repercuteix en la qualitat informativa.
-El periodisme ha d’explicar el què passa, i no pensant amb les conseqüències d’explicar el què passa.
-El periodisme ha d’estar separat del poder perquè sinó es converteix en una corretja de transmissió del poder.
-El periodista ha de ser modest, perquè la societat canvia i els seus pressupòsits no són vàlids indefinidament.
-El periodista ha ser una persona honesta.
Es podria afegir que també hi ajuda que siguin persones honestes els editors i directius. I els lectors.
5 comentaris:
També crec que deia Quintilià, que per ser orador, calia ser honrat. Sí, interessants aquestes reflexions, gràcies.
Perdoneu-me que sigui una mica barroer però ja té mèrit que el Lluís Foix digui el que diu treballant al grup Godó, l'exemple paradigmàtic de grup de comunicació sempre a punt d'aliar-se amb el poder polític de torn.
Morros, ¿porqué crees que es un modelo para llisterri?
Trobo que denota covardia deixar un comentari acusatori anònim. I crec que ni aquest bloc ni la revista que dirigeix l'autor del bloc no es poden acusar precisament de connivència amb el poder civil o eclesiàstic.
100% d'acord amb el que hi dius. Per altra banda es diu que en Foix es del OPUS, pero no te res a veure amb la gent que conec de l'OPUS. Es l'imatge que es pot ser obert i tolerant i ser del OPUS, pero em sembla que deu de ser l'unic.
Publica un comentari a l'entrada