divendres, 19 d’octubre de 2007

A qui l'importen els cardenals


Evidentment, el dijous a la redacció de Foc Nou el centre dels comentaris era el nomenament de Martinez Sistach com a cardenal. Hi ha quatre arguments que em criden l’atenció.

El primer de la Roser Bofill, l’editora de Foc Nou. Ve a dir que perquè tanta història si “a l’Església no n’hi hauria d’haver de cardenals. Uns senyors que s’escullen els uns als altres”. Certament té raó. El sistema d’elecció papal per cooptació s’hauria de millorar. Però també comentem que si el sistema és el que és, millor tenir un cardenal a dintre que a fora. També és curiós que l’elecció del papa a través del vot dels cardenals no deixa de ser el primer sistema electoral per elegir un cap d’estat implantat a Europa després de l’època clàssica. Encara que també hi ha hagut papes que han tingut fils, com que la successió dinàstica en el papat és impossible no queda més remei que escollir el successor de Pere per votació. La pregunta és si l’ideal és que el cens electoral es redueixi al col·legi cardenalici.

Després comentem amb l’Anna Roig, la redactora de Foc Nou, una impressió compartida. Casualment dimecres a la nit els dos teníem una reunió amb gent de missa més aviat jove. A les nou de la nit a la meva reunió cap dels assistents sabia que havien fet Sistach cardenal. A la de l’Anna també n’hi havia dos que tampoc ho sabien. La lliçó és que coses que alguns ens semblen tan rellevants, a molts cristians ni els aporta res ni els sembla important per la seva vida cristiana.

I comentem amb en Joaquim Gomis, la veu més lúcida de la revista, el nomenament de València. S’entén l’argument del premi a García Gasco per l’estada del papa a València. Però coincidim en que és un argument massa dèbil i que tampoc n’hi ha cap altre (com per exemple, que és un contrapès a Barcelona) que ho expliqui gaire. Els designis del papa i dels qui l’aconsellen són veritablement inescrutables.

Després, en una trucada per demanar un article sobre els nous cardenals em contesten que tampoc n’hi ha per tant. A Barcelona tocava un cardenal però qui de veritat influeix en el Vaticà són els grups organitzats. Un cardenal sol no fa res. Hi estic d’acord. També hi ha cardenals de primera i de segona.

No sé si per refermar aquesta teoria quan acabo d’escriure això m’arriba el “parte” diari del Vaticà on explica que aquest divendres el papa ha rebut en audiència privada el cardenal Ricard Maria Carles. És a dir, en les audiències més buscades, les de porta tancada amb un cara a cara amb el papa. Serà interessant veure si hi ha anat a acomiadar-se o a demanar alguna cosa.

2 comentaris:

Silveri Garrell ha dit...

Ja m'ensumo el que el cardenal Carles ha anat a fer a Roma: a protestar pel nomenament d'en Sistach. Carles tenía preferència per un nomenament cardenalici de dretes perque éll es de dretes simpatitzant de l'Opus.

Anònim ha dit...

¡Qué nivel, por Dios!