dimarts, 25 de setembre del 2007

Si el nunci està content, jo estic content



En el país que hi ha qui diu que és la regió espanyola més secularitzada, pagana, exacerbada, republicana i amb un govern menjacapellans, quan ve el nunci del papa el rebem com un rei. I a més el nunci surt content.

Aquest dilluns Manuel Monteiro de Castro ha presidit la missa de la festa major de Barcelona concelebrant amb l’arquebisbe de Barcelona i la resta de bisbes de la província eclesiàstica. A la Basílica de la Mercè l’han acompanyat les màximes autoritats del país -el president Montilla, l’alcalde Hereu i quasi tots els regidors- en una basílica plena de gent. Després ha acompanyat el seguici fins a l’Ajuntament on ha sortit al balcó amb la resta d’autoritats (el podeu veure a la meitat d’aquest vídeo de la web municipal).

La missa amb el nunci ha tingut dos coses positives. Primer que no ha dit cap disbarat. I no és res en contra d’ell, sinó perquè altres nuncis d’ingrata memòria si que han presidit misses a Catalunya amb molta mala fortuna. En aquest cas, el nunci ha anat a “lo” seu i al que és propi del dia: una homilia de devoció mariana, on fins i tot ha improvisat sobre els pastorets de Fàtima. Altra cosa és si la gent que no és nostre gremi ho han entès o els ha interpel·lat d’alguna manera. Potser en una missa tan cívica és millor una predicació una mica més “laica”, però ningú li pot dir que s’ha posat en coses que no tocaven.

I, després, ha estat ben rebut que tot el ritual i bona part de la homilia la prediqués en català, com passa en la majoria de misses de Catalunya. Al final s’ha felicitat per la participació de la gent i ha demanat a tothom que ajudem a construir una ciutat i una Catalunya millor. I s’ha disculpat pel seu “pobre català” –que per cert, de pobre no en tenia res- i per això la gent l’ha aplaudit agraïda.

Després de la missa amb l’Oriol Domingo hem intentat parlar amb ell, però se’ns l’ha emportat un de protocol. Si que ens ha pogut dir que estava molt satisfet.

I amb això es poden donar per finiquitades les estèrils polèmiques sobre els regidors que van o no van a la missa. Hi han anat els qui els ha semblat bé anar-hi i han combregat els qui creien que ho havia de fer, i els qui no han combregat per no sentir-se catòlics em sembla que han tingut un gest de respecte vers el que s’estava celebrant. Aquí, si ve el nunci, institucionalment se’l rep amb els honors que mereix. Igual que s'ha de fer si ve el Dalai Lama o el Moro Musa.

4 comentaris:

Silveri Garrell ha dit...

Em sembla molt bé l'homilia encara que pot ser "integrista" per alguns de l'Església Plural perquè això de resar el Rosari queda carca per alguns progresistes exacerbats. De totes maneres, jo el reso el Rosari i n'estic ben content. Ja m'agradaría que els membres de l'Església Plural diguéssin quelcom al respecte del Rosari i la Mare de Deu, però sembla que volen ser més protestants que el Luter.

Anònim ha dit...

El president Montilla no va voler rebre personalment el Dalai Lama perquè no té representativitat política. Voleu dir que no han fet el paperot amb el nunci perquè és l'ambaixador del Vaticà?

Jordi Morrós Ribera ha dit...

Home Jordi així entre nosaltes crec que el Dalai Lama li dóna cinquanta mil voltes a l'històric Moro Musa, també anomenat "Abú Abd al- Rahmán".

A més a més a aquest governador musulmà encarregat de la conquesta de la península ibèrica, ¿com li explicaríem les festes de moros i cristians, i les imatges del "Santiago matamoros" de les nostres esglésies?

Si amb el Dalai Lama han hagut de fer equilibris diplomàtics per no enfadar al gegant adormit de la Xina, amb el Moro Musa potser un senyor amb bigoti i inspector d'Hisenda en excedència ens recordaria a don Pelayo i ens diria que som uns mals espanyols com a mínim si el rebessim massa bé.

Jordi Morrós Ribera ha dit...

I com que no he dit res de la visita del nunci, em llenço.

Després de la visita d'un personatge que té un paper a representar gens fàcil (nunci apostòlic d'un Estat que no hauria de ser estat, "cazi nà"), el millor que es pot dir és allò que diuen tan bé en anglès: "no news, good news", i si vols li podem afegir allò més nostre de "passa que t'he vist i fins a la propera".