dilluns, 17 de setembre de 2007

Així no ens autofinançarem mai



La setmana passada vaig anar a apuntar la filla gran a catequesi. Per motius logístics i pastorals que no vénen al cas, farà la catequesi en una parròquia que no és on anem habitualment. Això em va portar a conèixer l’amable capellà que porta la catequesi. Vaig veure que ho tenen molt ben pensat, sobretot la manera de buscar la implicació amb els pares i que la catequesi no sigui només un temps de pas per la parròquia.

El que em va sorprendre és que al inscriure’t et fan pagar una quota per tot el curs de 25 euros. Doncs, no senyor. N’haurien de fer pagar 25 cada mes. A veure: qualsevol de les activitats extraescolars et costa cada mes molt més que això. Per no dir, el que molts s’acaben gastant després en la celebració de la comunió o en una festa d’aniversari al Chiquipark.

Quan vaig comentar-li que em semblava poc en va aclarir que “és només pels llibres i el material”. Molt bé, però així no ens autofinançarem mai. Suposo que perquè hi hagi uns locals, una església, un capellà que ho dirigeixi, un senyor que obri la porta, que tot estigui net, uns cursos de formació pels catequistes... en definitiva, tot allò que fa funcionar una parròquia d’on acaben sortint els catequistes... Tot això deu costar alguns diners. Perquè no hi han de contribuir els qui després es beneficien d’algun servei, sobretot, quan moltes vegades no es participa en altres activitats o serveis de la parròquia?

Entenc la dimensió pastoral d’aquesta opció: la gratuïtat. És a dir, que no es pot cobrar per transmetre la fe i per administrar un sagrament, i que els diners no han de ser una barrera perquè els nens s’acostin a Jesús. Plenament d’acord. I per això s’entén que els catequistes han de ser voluntaris. I, per això, està bé que quan t’apuntis a catequesi et rebi un mossèn i, per exemple, li puguis comentar discretament que no pots assumir la quota mensual que hi ha fixada. Però crec que la gent ha de saber quant costa que hi hagi catequesi, és a dir, quin esforç també econòmic fa l’església per mantenir les seves parròquies obertes.

De fet, sóc d’aquells que seria partidari que al sortir del metge del Seguro et donessin la factura del què ha costat la visita o les receptes, que cada mes t’arribés a casa un paper amb el que costa a l’Estat l’escolarització del teu fill i que en els bitllets de metro posés que amb el què has pagat només es financia la meitat del cost del manteniment de la xarxa de transport públic. Encara que no t’ho cobrin cada vegada que utilitzes aquests serveis, hem de saber que no és gratis.

I en el cas de l’Església, que la gent sàpiga quant costa i aplicar allò de Corintis: “Que cadascú doni allò que de cor ha decidit”.

3 comentaris:

Silveri Garrell ha dit...

De fet, segons la filosofia dels grups progresistes, Fòrum Alsina, Església Plural i altres, el sacerdoci quasi hauria de desapareixer i ser només un "germadoci". Llavors amb el "germà" administrador dels sagraments casat i tot tindriem les misses igualment però amb la diferència que els capellans podrien traballar en l'ofici que sigueren aptes i no caldrien tants diners per a l'Església. (Això també ho ventilen els crítics anticlericals). El Forum Alsina s'ho carrega tot i segons élls el Papa esta equivocat en TOT. Anem pasant llista: avortament, celibat, eutanasia, preservatius, comuniò als ajuntats, i seria inacabable. Doncs en cosa de diners, a ben segur que també segons els prògres, tot el muntatge eclesial és equivocat. Realment Jesucrist, no deu ser a Roma, sinò a passejar per Girona.

Josep Àngel Colomés ha dit...

Segons el meu pobre punt de vista crec que la cosa hauria d'anar al revés. És a dir, serveis de la fe gratis. Gratis ho hem rebut, ho donem gratis. I llavors ser nosaltres mateixos els qui, veient que funcionar costa diners, tiréssim els diners que ens semblés segons les nostres possibilitats a Ajuda a l'Església a l'hora de sortir de la parròquia. Ja ens hauria de sortir del cap adonar-nos que perquè tot estigui en condicions costa diners i que hi hem de col·laborar. Però estic segur que moltíssimes vegades ja passa i que no anem tan malament.

En fi, és tard i és difícil comentar aquests temes. Però penso que es molt bo posar-los a sobre la taula. Gràcies per fer-ho.

jordi_morrós ha dit...

Però tu Jordi saps molt bé que amb el tema dels diners i de l'Església en el fons el que hi ha és un problema de percepció cultural.
Segur que molta gent encara es pensa que qualsevol bisbat encara és gairebé una potència econòmica com a l'Edat Mitjana.