dilluns, 10 de setembre de 2007

El sermó del Dalai Lama a Barcelona



El Dalai Lama arriba a Barcelona, seu davant de 200 periodistes i diu coses com: “Tots els éssers humans som iguals i no hi ha cap barrera per no fer-nos un somriure els uns als altres. Les diferències són secundàries perquè el que volem tots és ser feliços”. “El material no és suficient. Cal promoure un cor ardent, és un valor natural en els humans, que necessiten afecte i compassió. No estem parlant de la fe religiosa, sinó d'una cosa més bàsica. Per això és important que es desenvolupin els valors humans com l’afecte i la estimació”. “Crec que a tot el món, orient i occident, es fa més atenció als valors materials i no tant als valors interiors. Aquesta és la font de la crisi”. “Tots hem de contribuir a una societat més pacífica”. “Compassió no és llàstima, és tenir un sentiment proper i cuidar als altres. La compassió s’ha d’estendre als enemics, sentir-ne compassió només per fet de ser humà”. O sigui, res gaire diferents al que han pogut sentir aquest mateix diumenge al matí els milers de catòlics que van anar missa a Barcelona, amb alguns sermons fins i tot una mica més arregladets. Però, no és també això el que volem dir els cristians al conjunt de la societat? Aquest dilluns a la conferència del Palau Sant Jordi sobre “L’art de la felicitat” no crec que el Dalai Lama digui res gaire diferent. Preguntaré als qui hi van.

De fet, el tema de perquè en molts sectors no es té la mateixa simpatia per l’Església que pel Dalai Lama és ja per un altre post. Per exemple, perquè quan el papa diu que Europa és materialista sembla un carca i quan ho diu el Dalai Lama no? D’altra banda, és evident que les creences del budisme difereixen en molts punts de la cristiana, però també que per un racionalista exacerbat ha de ser tan delirant creure en la reencarnació dels budistes com en la resurrecció o en l’encarnació en la que creiem els cristians.

Deixem-ho per ara, però això pensava aquest diumenge al matí en la roda de premsa més multitudinària i estrambòtica a la que he assistit. Multitudinària perquè la tumultuosa entrada del Dalai Lama entre fotògrafs l'ha fet iniciar la roda de premsa ironitzant sobre el fet que “fins i tot jo havia de donar empentes per poder passar. Sembla que us agradi!”. I estrambòtica perquè la responsable de premsa ha donat majoritàriament la paraula als seguidors del Dalai Lama que entre agraïments per la seva visita li han fet preguntes tan periodístiques com “De quina manera es pot aplicar la filosofia de la via del mig a la vida quotidiana?”. Mentre darrera meu una noia s’esgargamellava exigint torn per preguntar sobre les relacions amb la Xina, el tema principal del dossier que es va lliurar als periodistes.

Però això també ha permès veure un Dalai Lama de 72 anys esplèndid, que sap perfectament on està i el que es diu, que domina la situació i que no perd mai el somriure.

En els temes més socials ha recordat que les institucions religioses han d’estar separades de l’estat; ell que va haver-se d’exiliar d’un Tíbet que era una teocràcia: “Això està antiquat”. Ha parlat de la necessitat que l’educació desenvolupi els valors humans, i que això també s’ha de fer en una educació secular que inclogui el respecte a totes les religions (en anglès ha dit “secular”, que potser pel context s’hauria de traduir millor com aconfessional enlloc de laica, en el sentit excloent que per molts té aquest terme). I desmarcant-se del proselitisme ha recordat que aquí hi ha una altra tradició religiosa i que cadascú ha d’escollir, però que “el millor és mantenir les pròpies tradicions”. Doncs, ja sabeu.

5 comentaris:

Silveri Garrell ha dit...

Sembla que el Dalai Lama te tant d'exit gracies a la seva vestimenta que és de tipus hippy, que significa en certa manera "no formal, no oficial, no reglamentari, no de moda, ect". En el nostre cas el Papa vesteix d'una altre manera més senyorial i és una tradiciò que ve de lluny de quan l'Imperi Cristianitat. Tal vegada ens faria falta un Papa que portés esperdenyes i barret de palla estil pagès.

Silveri Garrell ha dit...

En poques paraules, el Dalai Lama te tant d'exit gracies al seu vestir "desmanegat".

Marcel ha dit...

Encara que sigui "off topic", però aprofitant aquest espai de llibertat que ens ofereix l'amic Jordi, m'agradaría que em contestessiu aquesta pregunta ¿Algú es creu el que diuen d'en Brustenga a Germinans?

jordi_morrós ha dit...

L'èxit mediàtic del XIV Dalai Lama crec que és un tema més complex que els seus discursos benèvols (els conservadors de per aquí en dirien "buenistas")sobre la felicitat humana, i que em perdoni en Silveri però crec que una mica més complex que la seva vestimenta (per a ell com a tibetà deu ser la més normal del món).

I com es diu en Jordi quan Benet XVI recorda el materialisme a Europa el problema és que no ho fa com un profeta vingut de fora, sinó com un senyor bavarès, arribat a bisbe i cardenal, i que abans de ser Papa ha exercit com a Gran Inquisidor, i en una institució que arrossega més de vint segles d'històries de tots colors (alguns heroics i martirials sens dubte, però altres una mica més foscos) per aquestes terres. El Dalai Lama en canvi és com si acabés d'aterrar del cel (en el seu cas del cel tibetà, òbviament, i a més al Tibet el cel atmosfèric encara el tenen més a prop). Mirat encara que sigui amb un esperit neutre i gens bel·ligerant amb la religió, per als "mass media", no hi ha color i tots correran darrera del Dalai Lama, independentment dels continguts concrets del seu missatge.

Silveri Garrell ha dit...

Continuant amb el Dalai Lama, el seu èxit(si realment es exit)més aviat és perque demostra que és pot viure la vida eremítica sense creure en Deu, ni en sagraments, ni en pecats ni en confessions permanents.