dijous, 23 de juliol de 2009

¿Un gir de Lleida en el litigi?


Aquesta setmana el diari Segre de Lleida està carregadet d’un nou tema en el litigi de les peces d’art del bisbat de Lleida que reclama Barbastre. Com que està restringit l’accés a la web del Segre i el bisbat no ha penjat res, no ho puc reproduir però si fer-ne un resum.

El més interessant és del dimarts. El titular és “Piris s’oposa a l’exequàtor de l’art”. Gràcies a la notícia comprenem que “l’exequàtor” és la demanda que ha fet el bisbat de Barbastre i el Govern d’Aragó perquè els tribunals de Barbastre validin el decret de la Congregació per als Bisbes que ordena l’entrega de les peces d’art. És a dir, que un tribunal civil reconegui que un decret del Vaticà és d’aplicació immediata i que té el mateix valor que una sentencia d’un tribunal espanyol.

Doncs, contra això, és sobre el que s’ha pronunciat el bisbat de Lleida. Segons recull el Segre, l’advocat nomenat pel bisbe Piris, Javier Gonzalo, diu que “ens oposarem a l’exequàtor, però no perquè el bisbe de Lleida es negui a obeir decrets del Vaticà, sinó per raons processals, perquè no és procedent presentar un exequàtor en un tribunal espanyol”. Segons recull també la notícia, al bisbat de Lleida s’argumenta que “els acords d’Espanya i el Vaticà de 1979 van derogar l’article 24 del Concordat de 1953 que reconeixia l’eficàcia civil a totes les sentencies que dictava l’Església, i des de llavors només reconeix l’exequàtor en els casos de nul·litat matrimonial”.

Els fets són sagrats, les interpretacions discutibles i les opinions lliures. I tant el Govern d’Aragó (Piris s’enfronta al Vaticà), com el bisbat de Barbastre (Piris canvia d’opinió), han expressat la seva perplexitat. És evident que es pot vestir la reclamació iniciada per Lleida com un simple tràmit legal. Però és igual d’evident que és un entrebanc a la devolució (sic) de les peces de Lleida. I sobretot, trenca la doctrina amb la que va arribar Joan Piris a Lleida: el conflicte entre bisbats està resolt per l’acord que va signar Salinas, la petició a la Generalitat perquè entregui les obres d’art ja està feta, i el que passi en la via civil no és un tema eclesial. Doncs, aquesta demanda de Lleida no va exactament per aquí. Si és un canvi d’opinió de Piris, el temps (i les pressions que rebi) ho dirà.

Paral·lelament, aquesta setmana ens assabentem que el bisbat d’Osca ha obert la via judicial canònica per reclamar a Lleida tres peces del seu museu. No hi ha hagut acord entre els dos bisbes i Osca va als tribunals. A veure que diuen a Roma, però si la cosa va a més, segur a Lleida troben alguna cosa en els museus vaticans per reclamar.

Mentre ho busquen, també podeu mirar el 30 minuts d’aquest juliol dedicat al litigi. Molt interessant.


3 comentaris:

Jordi López Camps ha dit...

La reciprocitat judicial s'estableix entre sentències. Però la Congregació de Bisbes emet un decret, no una sentència.

Sobre l'execuator vaig escriure el 4 de maig passat el següent

http://jordilopezcamps.blogspot.com/search/label/Execuator

jordi_morrós ha dit...

És una llàstima que un contenciós jurídic sobre la titularitat d'uns béns, que al cap i a la fi s'hauria de decidir per la via judicial en una societat civilitzada i democràtica com se suposa que és l'espanyola, s'acabi polititzant d'una manera tan barroera.

Només començar el programa aquest de 30 minuts surt un xicot aragonès dient que si els catalans estem aconseguint de recuperar els papers de Salamnaca per què no poden recuperar ells la propietat de les obres d'art en litigi.

Fot-li castanya. Comparar una disputa judicial amb un expoli i un botí de guerra. Si això no és demagògia que m'expliquin què ho és, i aquesta demagògia té padrins molt concrets entre certs estaments eclesiàstics i polítics de l'Aragó.

Anònim ha dit...

Cóm és que no ens has explicat la presa de possessió del nous canonges de la catedral de Barcelona? Les fotos et delaten.