dilluns, 13 de juliol de 2009

Sospirant Martini



Si ho diu el cardenal Martíni no deu ser heretgia i si ho recull algú de prestigi no deu ser manipulat. Segons Carlo Maria Martini aquests són els problemes del catolicisme: “Primer, la actitud de l’Església vers els divorciats, i després, el nomenament i l’elecció dels bisbes, el celibat de los sacerdots, el paper dels laics catòlics i la relació entre la jerarquia eclesiàstica i la política”. Una entrevista molt interessant per sospirar que hi ha coses que es podrien fer d’una altra manera. En fi.

3 comentaris:

Manel ha dit...

Gràcies per el resum de l’article, ho he trobat molt interessant. N’hi ha poca gent que a l’edat d’en Martini tinguin una ment tan desperta, aquest home parla amb l’entusiasme de la joventut. No soc partidari de canviar l’Església, ara que la conec em desorientaria, però és bo poder des de una posició elevada reconèixer-la com viva i per tant en moviment, la història ja ens ha deixat veure que cada època requereix una nova realitat en tot.

Manel ha dit...

Gràcies per el resum de l’article, ho he trobat molt interessant. N’hi ha poca gent que a l’edat d’en Martini tinguin una ment tan desperta, aquest home parla amb l’entusiasme de la joventut. No soc partidari de canviar l’Església, ara que la conec em desorientaria, però és bo poder des de una posició elevada reconèixer-la com viva i per tant en moviment, la història ja ens ha deixat veure que cada època requereix una nova realitat en tot.

Silveri Garrell ha dit...

L'article l'he trobat molt tou especialment quan parla dels divorciats que en realitat hauria de dir "els que viuen ajuntats", que es el nus del problema, en realitat estar divorciat no es pecat, es més aviat una desgracia. En quant diu del sagrament de la Penitència ho trobo raonable de que es recuperi en la seva essencia de direcció espiritual però, no acaba de dir el que seria normal en una comunitat de cristians la "freqüencia" de la confessió. No aclareix gran cosa dels temes polemics que he posat.