dimarts, 11 de novembre del 2008

El que no diuen els de la COPE


arrebatar. (De rebatar). 1. tr. Quitar con violencia y fuerza”. Això és el que diu la RAE sobre el verb arrebatar. El que utilitza la COPE per dir que “El CAC arrebata a la Cadena COPE dos de sus frecuencias en Cataluña para enmudecer nuestra voz en Lérida y Gerona”.

Anem a pams. A un li poden prendre una cosa que és seva o a la que hi té dret. A mi em poden arrebatar el dret a practicar la meva religió o, si voleu, la ràdio que tinc a la tauleta de nit o el descompte que em fan a la Renfe per família nombrosa. Però ningú no em pot arrebatar la direcció de la revista Foc Nou, perquè és una concessió temporal; els mateixos que m’hi van posar, tenen el dret de treure’m. Doncs, bé, a la COPE no li han tret res, perquè no era seu. Tenien unes freqüències en proves, hi ha hagut un concurs públic on s’han presentat 73 empreses i poc més de vint han aconseguit alguna llicencia. Res tret amb força o violència.

enmudecer. (De en-, mudo y -ecer). 1. tr. Hacer callar”. Una altra cosa que no diu la COPE i que es pot comprovar en la seva mateixa web: a Lleida tenien dos freqüències (1 i 2), i a Girona dos més (1 i 2). A Lleida no es consolida la de la COPE i a Girona la de Cadena 100. Per tant, continuen tenint una freqüència a cada ciutat perquè Losantos continuï clamant contra la classe política i la societat catalana. Mut, no quedarà. Per ara només l'ha fet callar les condemnes dels tribunals, que ja n'hi ha unes quantes. El que deixarà de tenir la COPE és una plataforma extra per la cadena musical. Per tant, perden una via de negoci, però no la seva capacitat de continuar anunciant la “Bona Nova” a Catalunya.

I tercera cosa que no diu la COPE, potser la més important. Com a ràdio de la Conferència Episcopal haurien d’estar més que satisfets que els seus patrons, que són els bisbes, aconsegueixin noves freqüències a Catalunya. S’ha remarcat poc el què ha representat aquesta concessió de freqüències per l’Església a Catalunya: 4 noves freqüències per Ràdio Estel de l’arquebisbat de Barcelona (Fundació Missatge Humà i Cristià), 3 noves freqüències a Ràdio Principat del bisbat d’Urgell (Ens de Comunicació S.L.), que emet en cadena amb Ràdio Estel; i per més inri, una a La Seva Llar El Seu Mon S.L. participada principalment per l’empresa controlada pels benedictins de l’Abadia de Montserrat. Ni en els millors temps del catòlic president Pujol (que ja va concedir les primeres freqüències a Ràdio Estel) s’hauria pogut esperar tant. Ha arribat en temps d’un suposat govern de “menjacapellans” i amb la primera concessió d'un organisme regulador independent. I tot amb un membre del CAC que havia estat director i amic de Ràdio Estel, fins el dia que el cardenal Carles va treure a patades tot el seu equip.

Com a catòlic no puc estar més content. I si els de la COPE fossin més catòlics que agitadors, també ho haurien d'estar, per l’augment de la presència de l’Església en les ones catalanes. Arrebatar i enmudecer, no és el que li han fet ni a la COPE, ni l'Església, que és el que ens interessa.

PD: En el post de dissabte trobareu el vídeo de Pié i Calduch amb el Cuní. Mitja hora de Paraula de Déu a TV3.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Encuentro formidable la decisión del CAC. La respuesta airada de la COPE resulta desmesurada, pero en línea de la constante difamación que realiza esta emisora. Es verdad que la decisión del CAC es favorable a la Iglesia Católica catalana. Decir lo contrario es difamar y buscar abrir un enfrentamiento donde hoy hay armonía. La COPE es amoral porque miente sabiendo que está mintiendo. Sería bueno que aquellos obispos que le dan su apoyo continuado frenaran esta ebriedad locuaz contra la verdad que tanto prodigan algunos locutores de esta emisora. Estos obispos, y no otros, son responsables de levantar banderas de odios y enfrentamientos cuanto su misión debería ser hoy explicar a la sociedad el porqué de muchos problemas que hunden en la pobreza a muchos españoles. Qué dejen de pensar en tanto moral y de salón y busquen por los caminos los hermanos de Emaus que están andando buscando palabras de esperanza.

Agustín Ríos

Anònim ha dit...

Por supuesto no cabía esperar de Llisterri otra cosa que el apoyo al nacionalsocialismo catalán, que retira y concede emisoras de radio a capricho.

Radio Estell no la escucháis ni vosotros y su programación no es generalista. No tiene nada que ver con la Cope, que es la segunda cadena en importancia de España.

El periodismo catalán, del que Llisterri es el representante religioso, es una escoria que se prostituye ante un poder que paga sus servicios con subvenciones económicas generosas.

¡¡Fascistas!!

Anònim ha dit...

Tengo una duda el vocablo Fascitas es la firma,es un insulto, o se refiere a la COPE.
Gracias

Antonio Raposo

Jordi Morrós Ribera ha dit...

Realment hi ha comentaris que es comenten per si sols. Que algú que escriu defensant la COPE acabi amb un "Fascistas" realment és d'antologia, i ja se sap que la realitat supera sempre a la ficció.

Outsider friar ha dit...

Ep,mestre.....
Aquest "treure a patades" que empreu respecte a una decisió opinable (però legítima) del cardenal Carles, no se situa en la línia expressiva dels "arrebatar y enmudecer"?

Eduard Ibáñez ha dit...

T'agraeixo, Jordi, aquest brillant post, que clarifica el que ha passat i desenmascara els que menteixen i manipulen.
Per complementar-ho, penso que seria bo afegir (encara que en part ja ho dius tu) que l'ús de l'espai radioelèctric, que és un bé públic i de caràcter limitat, no pot ser lliure i anàrquic, cosa que portaria al caos i al conflicte obert entre interessats. Aquest ús ha de regular-se per llei i cal atribuir a una autoritat la decisió de qui i com el pot usar. A Catalunya, igual que en els països democràticament més avançats (però no a la resta d'Espanya), aquesta autoritat és un organisme indepenpent del Govern, el CAC, a qui correspon atorgar les llicències d'ús als sol·licitants que més s'ajustin als criteris legals i garantir així la pluralitat i el compliment de les lleis. Els que discrepin de les seves decisions sempre poden impugnar-les als tribunals, que tenen la última paraula d'acord amb la llei. Això és així perquè la concessió de llicències és una decisió jurídicament reglada, i no arbitrària (com encara és a molts països). Es tracta, doncs, d'un sistema plenament coherent amb un estat democràtic i de dret.
Eduard

Eduard Ibáñez ha dit...

T'agraeixo, Jordi, aquest brillant post, que clarifica el que ha passat i desenmascara els que menteixen i manipulen.
Per complementar-ho, penso que seria bo afegir (encara que en part ja ho dius tu) que l'ús de l'espai radioelèctric, que és un bé públic i de caràcter limitat, no pot ser lliure i anàrquic, cosa que portaria al caos i al conflicte obert entre interessats. Aquest ús ha de regular-se per llei i cal atribuir a una autoritat la decisió de qui i com el pot usar. A Catalunya, igual que en els països democràticament més avançats (però no a la resta d'Espanya), aquesta autoritat és un organisme indepenpent del Govern, el CAC, a qui correspon atorgar les llicències d'ús als sol·licitants que més s'ajustin als criteris legals i garantir així la pluralitat i el compliment de les lleis. Els que discrepin de les seves decisions sempre poden impugnar-les als tribunals, que tenen la última paraula d'acord amb la llei. Això és així perquè la concessió de llicències és una decisió jurídicament reglada, i no arbitrària (com encara és a molts països). Es tracta, doncs, d'un sistema plenament coherent amb un estat democràtic i de dret.
Eduard

Jordi Llisterri i Boix ha dit...

Eduard, ha parlat un advocat.

Outsider, a patades:
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Radio/Estel/elpepiespcat/20001231elpcat_16/Tes

Anònim ha dit...

Llisterri, respecto el vostre punt de vista. Tot i això caldria que tots filessim més prim quan escrivim. Treure "de un plumazo" no equival exactament a treure "a patades". Potser sí que aquells col.laboradors es varen sentir tractats desconsideradament; potser sí que el cardenal Carles els havia d'haver substituït progressivament, no ho sé. Personalment no tinc una simpatia excessiva cap al cardenal Carles, com no la tinc per l'actual Arquebisbe. I he de confessar que la reverenda Gemma i Mossén Ramon Octavi més aviat m'avorrien (només calia llegir els editorials de Catalunya Cristiana, significativament elementals). Coses passades. Però si ens posem a fer història de la bona, potser caldria també recordar (perqué desmemoriats ho som tots) que el mateix cardenal Carles ja fa molts anys que va declarar que a la COPE hi havia coses que calia canviar. Com vós dieu, l'Església és el que en es interessa, i ser oberts no haria de voler dir necessàriament acceptar novetats i cercar canvis, atribuint als altres la culpa dels mals, sinó fer l'esforç de comprendre i discernir amb serenitat. Perdoneu l'atreviment.